La historia que leerán a continuación la estuve ideando cuando regresaba de un viaje, algunas pautas pueden ser comunes para la mayoría, sin embargo espero que les agrade. También debo mencionar que la he divido en tres partes para que no sea demasiado pesada para ustedes.
Un matrimonio vivió sin problema alguno durante varios años porque la pareja disfrutaba de un buen estatus económico, sin embargo cuando su hija cumplió cuatro años despidieron a la esposa. Este acontecimiento parecía circunstancial, pero a lo largo de un año la mujer no logró encontrar un puesto laboral, por lo cual el esposo empezó a concentrarse más en el trabajo y cubrir horas extra para mantener a la familia.
Seguían pasando los meses y la unión de pareja que alguna vez existió se rememoraba sólo en la mente de cada uno, pues cuando llegaban a verse los pleitos motivados por los requerimientos emocionales y económicos ya eran intolerables.
Durante una de esas discusiones la esposa señaló claramente que abandonaría el hogar para buscar un mejor futuro, su pareja sólo atinó a reírse y dejar la habitación. Al día siguiente la única personita que lo esperaba en casa era su hija, con ella trató de vivir de la mejor forma, así pasaron un par de años hasta que la niña cumplió 8 años.
Parecía que las cosas para el hombre y la niña estaban mejorando, porque él fue ascendido y podía ofrecerle un mejor trato a su hija; así que se suponía que todo estaría mejor, incluso la mayor carga de trabajo no impedía que el papá estuviera al tanto de las necesidades emocionales de su niña.
Se acercaba la temporada navideña y los compañeros de clase empezaron a comentar que Papa Noel no existía, y como la niña fue inculcada con esa creencia empezó a preguntarle a su padre al respecto, después de una conversación amorosa se suponía que la hija entendió que sólo se trataba de un símbolo.
Cuando llegó Navidad la hija se quedó sola en casa porque su papá tenía planeado trabajar hasta altas horas de la madrugada para completar un proyecto y después de eso por fin podría darse unas largas vacaciones a lado de su niña, una sorpresa que estuvo preparando durante varios meses.
Durante el transcurso de la noche, la hija llamó a su padre para mencionarle que esperaría a Papa Noel en el patio de la casa, él le contesto que ya conversaron al respecto y que ella tenía que volver a la casa para que no enfermara, y que muy pronto le daría una sorpresa.
Unas hora más tarde lo llamaron de una clínica señalando que su hija fue internada de emergencia, el hombre desesperado condujo hasta el lugar y cuando llegó encontró inerte el cuerpecito de su niña; desde ese momento un sentimiento de impotencia y culpabilidad llenaron su corazón.
Unos años más tarde una nueva familia se mudó a la casa que antes habitaban los protagonistas, en ese entorno vivía otra niña (la denominaré Julia para no confundirlos) de diez años. Mientras Julia jugaba en el patio siempre escuchaba el llanto de otra niña y eso le provocaba miedo, aunque muchas veces comentó esta situación a sus padres ellos no le creían, hasta que un día se armó de valor y fue al encuentro de quien sollozaba.
Las niñas, una real y otra espiritual se hicieron amigas; con el tiempo la historia de la niña ya era conocida por el grupo de amigos de Julia, por ese motivo el objetivo de las reuniones era animar a la pequeña fantasma.
Durante uno de esos días se les ocurrió buscar al padre de la niña, así que Julia y sus amigos empezaron a indagar acerca de su paradero, cuando la encontraron se sorprendieron del contraste entre la imagen que tenía su amiga fantasma y el hombre que veían.
Pues el papá había perdido el sendero de su vida y su mundo sólo se centraba en sobrevivir, esta situación no entristeció a Julia o a sus amigos, por lo cual le contaron la historia del encuentro con su hija. El hombre no podía creer nada de lo que escuchaba y les pidió que se fueran para siempre.
Entristecidos por la respuesta del padre regresaron con la pequeña fantasma, cuando le contaron lo sucedido ella no mostró signos de aflicción porque estaba contenta por las noticias de su padre a pesar de su forma de vivir.
Una vez más se acercaba Navidad y el pequeño grupo de amigos decidió celebrar una fiesta para la niña, esta idea motivo que Julia visitará al padre del adorable espectro, lamentablemente la respuesta resultó negativa otra vez. Julia se retiró cabizbaja, pero luego se ánimo porque contrató un Papa Noel en la calle como sorpresa para la niña.
Cuando se acercaba la hora para la llegada de la sorpresa, el padre de la pequeña fantasma llegó repentinamente al lugar para vestirse con el traje y la barba que caracterizan al personaje, después de entrar la niña se acerco alegremente al hombre y le dijó:
Gracias por venir papá, yo nunca creí en Papa Noel porque sabía que el hombre detrás la barba eras tú, no importaba que llegarás tarde yo siempre te esperaría.
En esos momentos los recuerdos de la niña permiten que el hombre reviva y comparta los últimos momentos de su hija. Así que visualiza la imagen de una noche helada, con nieve cayendo alrededor de la pequeña. El padre no soporta el dolor y pide perdón a su hija entre sollozos, y ella le responde con un abrazo cariñoso.
El padre aprovecha ese instante de ternura para mostrarle el obsequió que tenía guardado desde esa trágica Navidad; la conjunción de estos hechos provocó que la niña empezará a desaparecer, por ese motivo sus palabras finales fueron:
Siempre trataré de cuidarte y estaré pendiente de ti; pero quiero que recuperes tu alegría de vivir, adiós papá, ¡adiós!.
El hombre arrodillado y entre llantos no podía decir nada.
Años más tarde el hombre que alguna vez dejo de lado sus deseos de vivir visitaba la sepultura de su hija con una bebe que llevaba su mismo nombre: Esperanza
lunes, 13 de diciembre de 2010
sábado, 11 de diciembre de 2010
sábado, 4 de diciembre de 2010
Contesta las siguientes preguntas a cerca de la lectura de Filemón y Baucis
1.- Lectura y resumen.
2-- ¿_Qué simbolizan Filemón y Baucis?.
í€
3.- ¿ Cuál es su metamorfosis?.
4.- Describe cómo eran estos personajes.
5.- ¿Cuál es la enseñanza que se obtiene de esta fábula?.
6.- ¿ Quién es el personaje que acompaña a Júpiter?.
7.- ¿ Qué alimentos ofrecen Filemón y Baucis a los dioses?.
8.- ¿ Qué ocurre durante la comida?.
9.- ¿ Por qué los dioses quieren castigar a los hombres?.
10.- ¿ Qué desean Filemón y Baucis cuando Júpiter decide premiarlos?.
2-- ¿_Qué simbolizan Filemón y Baucis?.
í€
3.- ¿ Cuál es su metamorfosis?.
4.- Describe cómo eran estos personajes.
5.- ¿Cuál es la enseñanza que se obtiene de esta fábula?.
6.- ¿ Quién es el personaje que acompaña a Júpiter?.
7.- ¿ Qué alimentos ofrecen Filemón y Baucis a los dioses?.
8.- ¿ Qué ocurre durante la comida?.
9.- ¿ Por qué los dioses quieren castigar a los hombres?.
10.- ¿ Qué desean Filemón y Baucis cuando Júpiter decide premiarlos?.
Actividad n 4 : FILEMÓN Y BAUCIS
Zeus y Hermes descendieron desde el monte Olimpo a la tierra para comprobar la hospitalidad de los habitantes de Frigia. Llamaron a mil puertas pidiendo abrigo y descanso pero todas permanecieron cerradas. La única casa que los acogió fue la de Filemón y Baucis, una pareja de pobres ancianos que vivían en una pequeña y humilde choza de las colinas.
El anciano Filemón les invitó a sentarse en un banco de madera sobre el que su esposa había colocado una manta. Baucis removió las brasas de la chimenea para reavivar el fuego, lo alimentó con hojarasca y cortezas secas, y con su débil soplo de anciana hizo renacer de nuevo las llamas. En un pequeño caldero preparó una humilde pero sabrosa comida para sus huéspedes con un repollo, que su esposo había recogido aquella misma tarde del huerto, y una loncha de lomo de cerdo ahumado, que tenían colgado de una viga. Ofrecieron a los viajeros una cubeta de madera de haya con agua tibia para que pudieran descansar y calentarse los pies.
Baucis limpió la mesa con verdes hojas de menta y sirvió aceitunas, verdes y negras, cerezas maceradas en vino, endibias, rábanos, cuajada, huevos y un buen vino. El guiso de repollo estaba exquisito y fue muy alabado por todos los comensales. Los postres consistieron en nueces, higos secos, dátiles, ciruelas, manzanas aromáticas, uvas y un reluciente panal de miel que colocaron en el centro de la mesa. La generosidad y hospitalidad de los dos ancianos les había hecho ofrecer a sus huéspedes todo lo que tenían y, siempre, mostrando un rostro afable y sonriente.
Filemón y Baucis observaron que la jarra de vino, que habían vaciado varias veces, se volvía a llenar sola. Se dieron cuenta que aquellos hombres eran, en realidad, dioses y les imploraron perdón por la escasa comida y la pobreza de su casa. Filemón se levantó a sacrificar el único ganso que tenían para ofrecérselo a los dioses.
Entonces Zeus les dijo:
- Es verdad que somos dioses y vamos a castigar a todos los habitantes de esta comarca por su falta de hospitalidad. ¡Seguidnos hasta la cima del monte!
Cuando llegaron a la cumbre vieron que un enorme lago había sumergido toda la región ahogando a todos los habitantes de Frigia. Lo único que no se había cubierto por las aguas era su humilde choza.
Filemón y Baucis, asombrados por lo que estaban viendo, lloraban por sus vecinos y en aquel momento su vieja y pequeña cabaña se transformó en un hermoso templo.
Zeus les dijo:
- Pedidme lo que queráis.
Filemón habló brevemente con Baucis y expuso este deseo a los dioses:
- Puesto que hemos vivido juntos en esta tierra toda nuestra vida queremos seguir aquí como guardianes y sacerdotes de vuestro templo y también deseamos que la muerte nos lleve a los dos al mismo tiempo para que yo jamás pueda ver la tumba de mi esposa y ella no tenga que enterrarme a mí.
Y así juntos y felices vivieron muchos años más hasta que un día, ya muy viejos y achacosos, sentados en la escalinata del templo vio Baucis que le salían hojas a Filemón, y Filemón vio que a Baucis le ocurría lo mismo y mientras sus cuerpos se transformaban en troncos y las ramas crecían sobre sus cabezas se hablaban y se cruzaban palabras de despedida y cuando las hojas casi les impedían verse los dos pronunciaron al unísono la misma frase:
- Adiós, mi amor.
Y las ramas sellaron y ocultaron sus labios para siempre. Filemón se transformó en roble y Baucis en tilo. Desde entonces ambos permanecen unidos con las ramas entrelazadas.
El anciano Filemón les invitó a sentarse en un banco de madera sobre el que su esposa había colocado una manta. Baucis removió las brasas de la chimenea para reavivar el fuego, lo alimentó con hojarasca y cortezas secas, y con su débil soplo de anciana hizo renacer de nuevo las llamas. En un pequeño caldero preparó una humilde pero sabrosa comida para sus huéspedes con un repollo, que su esposo había recogido aquella misma tarde del huerto, y una loncha de lomo de cerdo ahumado, que tenían colgado de una viga. Ofrecieron a los viajeros una cubeta de madera de haya con agua tibia para que pudieran descansar y calentarse los pies.
Baucis limpió la mesa con verdes hojas de menta y sirvió aceitunas, verdes y negras, cerezas maceradas en vino, endibias, rábanos, cuajada, huevos y un buen vino. El guiso de repollo estaba exquisito y fue muy alabado por todos los comensales. Los postres consistieron en nueces, higos secos, dátiles, ciruelas, manzanas aromáticas, uvas y un reluciente panal de miel que colocaron en el centro de la mesa. La generosidad y hospitalidad de los dos ancianos les había hecho ofrecer a sus huéspedes todo lo que tenían y, siempre, mostrando un rostro afable y sonriente.
Filemón y Baucis observaron que la jarra de vino, que habían vaciado varias veces, se volvía a llenar sola. Se dieron cuenta que aquellos hombres eran, en realidad, dioses y les imploraron perdón por la escasa comida y la pobreza de su casa. Filemón se levantó a sacrificar el único ganso que tenían para ofrecérselo a los dioses.
Entonces Zeus les dijo:
- Es verdad que somos dioses y vamos a castigar a todos los habitantes de esta comarca por su falta de hospitalidad. ¡Seguidnos hasta la cima del monte!
Cuando llegaron a la cumbre vieron que un enorme lago había sumergido toda la región ahogando a todos los habitantes de Frigia. Lo único que no se había cubierto por las aguas era su humilde choza.
Filemón y Baucis, asombrados por lo que estaban viendo, lloraban por sus vecinos y en aquel momento su vieja y pequeña cabaña se transformó en un hermoso templo.
Zeus les dijo:
- Pedidme lo que queráis.
Filemón habló brevemente con Baucis y expuso este deseo a los dioses:
- Puesto que hemos vivido juntos en esta tierra toda nuestra vida queremos seguir aquí como guardianes y sacerdotes de vuestro templo y también deseamos que la muerte nos lleve a los dos al mismo tiempo para que yo jamás pueda ver la tumba de mi esposa y ella no tenga que enterrarme a mí.
Y así juntos y felices vivieron muchos años más hasta que un día, ya muy viejos y achacosos, sentados en la escalinata del templo vio Baucis que le salían hojas a Filemón, y Filemón vio que a Baucis le ocurría lo mismo y mientras sus cuerpos se transformaban en troncos y las ramas crecían sobre sus cabezas se hablaban y se cruzaban palabras de despedida y cuando las hojas casi les impedían verse los dos pronunciaron al unísono la misma frase:
- Adiós, mi amor.
Y las ramas sellaron y ocultaron sus labios para siempre. Filemón se transformó en roble y Baucis en tilo. Desde entonces ambos permanecen unidos con las ramas entrelazadas.
Actividad nº 3 : La solidaridad
1.- Lee con atención y después haz una lista de diez acciones solidarias.
No hace falta tener dinero para ser solidario, no se trata sólo de ayudar con dinero, también se trata de, en la forma que le queramos dar, brindarnos al otro, ofrecerle nuestro tiempo, atención, preocupación. El ser solidario abarca tantas cosas … compartir lo material sí, cubrir necesidades básicas, pero también paliar el dolor de otro, escuchar, dar una mano, regalar una sonrisa, algo tan simple, pero tan mágico. Y como tantas otras cosas, debemos fomentarla en nuestros hijos. Debemos enseñarles a ser solidarios, en el real sentido de la palabra. No esperemos a que llegue, por ejemplo, el Día del Niño para que se desprendan de un juguete que ya no usan. Enseñémosles que todos los días del año, hay niños que tienen menos que ellos. Es una tarea difícil, en líneas generales, el niño no quiere desprenderse de un muñeco o un juguete, pero es nuestro deber de padres, inculcarles la conciencia que siempre habrá alguien que necesite más, otro niño que disfrutará de ese juguete .
2.- Comenta esta noticia y dime si conoces alguna iniciativa similar aquí en Cornellà.
Fundación Banco de Alimentos de Barcelona y Catalunya Ràdio (Barcelona)
Durante las últimas semanas de noviembre y el mes de diciembre se está llevando a cabo una recogida extraordinaria de juguetes y comida por la campaña ‘Atipem el tió’ en diversas escuelas de Barcelona. La iniciativa también ha contado con la colaboración de los supermercados Bon Preu, donde se puede comprar un ticket que equivale a un paquete de comida. Todo lo recogido irá a parar al Banco de Alimentos de Barcelona y, como recompensa, el 21 de diciembre se hará el tradicional ‘caga tió’ durante la mañana en la sede de Catalunya Ràdio en la Avenida Diagonal donde los niños que han participado tendrán un obsequio.
3.- Difundir una buena idea para construir un mundo mejor es ya un paso para conseguirlo.
Dime qué buenas ideas tienes . Después puedes enviarlas , reproducirlas en tu blog o web.
4.- Lee detenidamente y después explica algún mito , leyenda o cuento que contenga una enseñanza.
Los mitos son relatos fabulosos que explican o dan respuesta a interrogantes o cuestiones importantes para los humanos; en segundo lugar, los mitos son relatos que pretenden dar modelos de actuación. Los mitos se imponen como relatos llenos de autoridad pero sin justificación; se apela, emotivamente, a que las cosas siempre han sido así. Los mitos griegos, por ejemplo, explican como se hizo el mundo, como fue creado el primer hombre y la primera mujer, como se obtuvo el fuego, como apareció el mal en el mundo, qué hay tras la muerte,…; al mismo tiempo, las actuaciones extraordinarias de los personajes míticos son un ejemplo o pauta a seguir. Los griegos disponían de gran número de mitos; nosotros, también. Disponemos de mitos que cumplen tanto la función explicativa como la función ejemplificadora.
5.- Haz una explicación de lo que debemos practicar y dar ejemplo , rechazar o solucionar utilizando algunos de estos conceptos .
Pasión , Pensamiento , Perdón , Pesimismo , Pobreza , Problemas
Racismo , Religión , Respeto , Responsabilidad , Sabiduría
6.- ¿ Qué enseñanza contiene esta leyenda?
Aracne era una de las mejores tejedoras de toda Grecia, sus bordados eran tan maravillosos que la gente comentaba que sus habilidades le habían sido concedidas por Atenea, diosa de la sabiduría y patrona de los artesanos. Pero Aracne tenía un gran defecto, era una muchacha muy vanidosa y decía, continuamente, que ella era la mejor tejedora del mundo.
Un día, la orgullosa Aracne, no pudo aguantar más los comentarios de sus vecinos y llegó a compararse con Atenea. Se pasaba el día lanzando desafíos a la diosa e invitándola a participar en un concurso para ver cuál de las dos tejía mejor. La diosa Atenea quiso darle una lección a Aracne y bajó desde el Olimpo a la Tierra para aceptar su reto.
Comenzó el concurso, Aracne y Atenea estuvieron tejiendo durante todo un día. Atenea representó a los dioses en todo su esplendor. Por el contrario la tela de la orgullosa Aracne mostraba a los dioses como locos y borrachos. Cuando Atenea vio que el trabajo de Aracne insultaba a los dioses no pudo aguantar más, se enfadó mucho y destrozó la tela.
Aracne se dio cuenta que había ofendido gravemente a los dioses, sintió mucho miedo, salió corriendo e intentó suicidarse colgándose de una viga del techo. La diosa Atenea se apiadó de ella y le salvó la vida pero, para castigarla, la convirtió en araña y la condenó a tejer para el resto de los tiempos.
No hace falta tener dinero para ser solidario, no se trata sólo de ayudar con dinero, también se trata de, en la forma que le queramos dar, brindarnos al otro, ofrecerle nuestro tiempo, atención, preocupación. El ser solidario abarca tantas cosas … compartir lo material sí, cubrir necesidades básicas, pero también paliar el dolor de otro, escuchar, dar una mano, regalar una sonrisa, algo tan simple, pero tan mágico. Y como tantas otras cosas, debemos fomentarla en nuestros hijos. Debemos enseñarles a ser solidarios, en el real sentido de la palabra. No esperemos a que llegue, por ejemplo, el Día del Niño para que se desprendan de un juguete que ya no usan. Enseñémosles que todos los días del año, hay niños que tienen menos que ellos. Es una tarea difícil, en líneas generales, el niño no quiere desprenderse de un muñeco o un juguete, pero es nuestro deber de padres, inculcarles la conciencia que siempre habrá alguien que necesite más, otro niño que disfrutará de ese juguete .
2.- Comenta esta noticia y dime si conoces alguna iniciativa similar aquí en Cornellà.
Fundación Banco de Alimentos de Barcelona y Catalunya Ràdio (Barcelona)
Durante las últimas semanas de noviembre y el mes de diciembre se está llevando a cabo una recogida extraordinaria de juguetes y comida por la campaña ‘Atipem el tió’ en diversas escuelas de Barcelona. La iniciativa también ha contado con la colaboración de los supermercados Bon Preu, donde se puede comprar un ticket que equivale a un paquete de comida. Todo lo recogido irá a parar al Banco de Alimentos de Barcelona y, como recompensa, el 21 de diciembre se hará el tradicional ‘caga tió’ durante la mañana en la sede de Catalunya Ràdio en la Avenida Diagonal donde los niños que han participado tendrán un obsequio.
3.- Difundir una buena idea para construir un mundo mejor es ya un paso para conseguirlo.
Dime qué buenas ideas tienes . Después puedes enviarlas , reproducirlas en tu blog o web.
4.- Lee detenidamente y después explica algún mito , leyenda o cuento que contenga una enseñanza.
Los mitos son relatos fabulosos que explican o dan respuesta a interrogantes o cuestiones importantes para los humanos; en segundo lugar, los mitos son relatos que pretenden dar modelos de actuación. Los mitos se imponen como relatos llenos de autoridad pero sin justificación; se apela, emotivamente, a que las cosas siempre han sido así. Los mitos griegos, por ejemplo, explican como se hizo el mundo, como fue creado el primer hombre y la primera mujer, como se obtuvo el fuego, como apareció el mal en el mundo, qué hay tras la muerte,…; al mismo tiempo, las actuaciones extraordinarias de los personajes míticos son un ejemplo o pauta a seguir. Los griegos disponían de gran número de mitos; nosotros, también. Disponemos de mitos que cumplen tanto la función explicativa como la función ejemplificadora.
5.- Haz una explicación de lo que debemos practicar y dar ejemplo , rechazar o solucionar utilizando algunos de estos conceptos .
Pasión , Pensamiento , Perdón , Pesimismo , Pobreza , Problemas
Racismo , Religión , Respeto , Responsabilidad , Sabiduría
6.- ¿ Qué enseñanza contiene esta leyenda?
Aracne era una de las mejores tejedoras de toda Grecia, sus bordados eran tan maravillosos que la gente comentaba que sus habilidades le habían sido concedidas por Atenea, diosa de la sabiduría y patrona de los artesanos. Pero Aracne tenía un gran defecto, era una muchacha muy vanidosa y decía, continuamente, que ella era la mejor tejedora del mundo.
Un día, la orgullosa Aracne, no pudo aguantar más los comentarios de sus vecinos y llegó a compararse con Atenea. Se pasaba el día lanzando desafíos a la diosa e invitándola a participar en un concurso para ver cuál de las dos tejía mejor. La diosa Atenea quiso darle una lección a Aracne y bajó desde el Olimpo a la Tierra para aceptar su reto.
Comenzó el concurso, Aracne y Atenea estuvieron tejiendo durante todo un día. Atenea representó a los dioses en todo su esplendor. Por el contrario la tela de la orgullosa Aracne mostraba a los dioses como locos y borrachos. Cuando Atenea vio que el trabajo de Aracne insultaba a los dioses no pudo aguantar más, se enfadó mucho y destrozó la tela.
Aracne se dio cuenta que había ofendido gravemente a los dioses, sintió mucho miedo, salió corriendo e intentó suicidarse colgándose de una viga del techo. La diosa Atenea se apiadó de ella y le salvó la vida pero, para castigarla, la convirtió en araña y la condenó a tejer para el resto de los tiempos.
miércoles, 1 de diciembre de 2010
Felicitación de Navidad . Javi 1º D
POSTAL PARA UN COMPAÑERO
Eres mi mejor amigo para siempre.
Ojalá que cuando me vaya de España a mi país, quiero que no me olvides nunca porque tú eres mi mejor amigo.
Feliz día, Dani.
Eres mi mejor amigo para siempre.
Ojalá que cuando me vaya de España a mi país, quiero que no me olvides nunca porque tú eres mi mejor amigo.
Feliz día, Dani.
jueves, 25 de noviembre de 2010
Solidaridad “HAY MAYOR FELICIDAD EN DAR QUE RECIBIR” Por Liana Castello
Tema de la semana: Solidaridad “HAY MAYOR FELICIDAD EN DAR QUE RECIBIR” (HCH.20,35) Por Liana Castello
tema de la semana La solidaridad
Escritora de cuentos infantiles Miembro especial de la comunidad EnCuentos Según una de las acepciones del diccionario de la Real Academia Española la palabra solidaridad significa: “adhesión circunstancial a la causa o a la empresa de otros”. Sin lugar a dudas, este significado sacado de un libro le queda chico. Será tal vez que el verdadero significado de esta palabra yace en el corazón y en él adquiere la magnitud que merece. En mi opinión, solidaridad es mucho más que lo que dice el diccionario citado, son muchas cosas a la vez y, por contradictorio que parezca, es una sola: darse al prójimo. No sólo darle, sino darse.
definicion de solidaridad
Es una actitud frente al otro, frente a uno mismo y por ende, frente a la vida. Hay muchas formas de ser solidario y no se hasta qué punto, entendemos todas y cada una de ellas. Tal vez tengamos la fantasía que la solidaridad se ejerce en momentos determinados como puede ser una inundación, una catástrofe, una colecta nacional, una campaña televisiva, etc. Pareciera ser que, en muchos casos, es allí cuando “el deber nos llama” por decir de alguna manera y acudimos en ayuda de las personas que necesitan. Sin duda que ayudar para tales contingencias es solidaridad, pero no termina allí y tampoco empieza. La solidaridad se ejerce o debería ejercerse, cada día de nuestra vida. Sin necesidad de que aparezca una catástrofe, sin campañas específicas (y con ellas también obviamente). Cada día de nuestra existencia se puede hacer algo por el otro. No sólo es cuestión de “dar”, insisto en que más bien es cuestión de “darse”, de entregarse al otro en más de un aspecto. Al respecto, comparto con Uds. unas bellas y aleccionadoras palabras del Sr. Manuel Lozano de la Red Solidaria, quien muy gentilmente las escribió para que hoy las compartamos todos y por qué no, reflexionemos luego de leerlas: “Argentina es muy solidaria. Pero vivimos una sociedad emocional. Ante una catástrofe como puede ser una inundación, vemos la noticia en los medios, nos emocionamos y ayudamos. Eso está bien, pero es necesario pasar al compromiso para que la solidaridad perdure en el tiempo. Es por eso que desde Red Solidaria intentamos fomentar una cultura solidaria. Buscamos una sociedad que esté atenta, que levante la mirada y vea lo que la realidad le indica. Una sociedad que incorpore a “los otros”, para que de esta forma dejen de ser “los otros” para pasar a formar parte del “nosotros”. Es necesario que como comunidad nos comprometamos y que ese compromiso perdure en el tiempo. Yo tengo 24 años y tengo puestas todas mis esperanzas en mi generación y en las generaciones que vienen. Creo que los que hoy tenemos entre 15 y 35 años vamos a lograr el cambio que buscamos. No me canso de invitar a los jóvenes, y también a los adultos para que nos ayuden desde su experiencia, a que se involucren, a que no sean indiferentes”. Esta claro, se trata de todos y para todos y partiendo de la premisa antes mencionada: que la solidaridad abarca muchas cosas, pensemos en qué actitudes la podemos manifestar que no sean las que todos ya conocemos. Ayudar a alguien en la calle es una forma. Ofrecerle algo para comer a un niño que no nos pide comida, sino dinero, pero cuya pancita mucho agradecerá ese alimento, también es otra. Colaborar con nuestros compañeros de trabajo, ayudar con la tarea de nuestros hijos, leer para alguien que ya no está en condiciones de hacerlo, en fin tantas cosas. No hace falta tener plata para ser solidario, no se trata sólo de ayudar con dinero, también se trata de, en la forma que le queramos dar, brindarnos al otro, ofrecerle nuestro tiempo, atención, preocupación. El ser solidario abarca tantas cosas … compartir lo material sí, cubrir necesidades básicas, pero también paliar el dolor de otro, escuchar, dar una mano, regalar una sonrisa, algo tan simple, pero tan mágico. Y como tantas otras cosas, debemos fomentarla en nuestros hijos. Debemos enseñarles a ser solidarios, en el real sentido de la palabra. No esperemos a que llegue, por ejemplo, el Día del Niño para que se desprendan de un juguete que ya no usan. Enseñémosles que todos los días del año, hay niños que tienen menos que ellos. Es una tarea difícil, en líneas generales, el niño no quiere desprenderse de un muñeco o un juguete, pero es nuestro deber de padres, inculcarles la conciencia que siempre habrá alguien que necesite más, otro niño que disfrutará de ese chiche que hoy ellos tienen arrumbado. Por qué no también, enseñarles a que compartan la merienda que llevan al colegio con un amiguito que no tiene, que no rechacen el niño que ven mendigando en la calle y que no está vestido como ellos, ni limpio y perfumado. Si desde niños creamos en nuestros hijos una conciencia solidaria, sin duda serán mejores personas cuando lleguen a adultos, y si logramos que sean mejores personas, habrá menos desigualdad, menos dolor. Se trata de abrir el corazón para que, como bien decía el Sr. Manuel Lozano, “los otros” pasen a ser parte de “nosotros”. Vale la pena experimentar en carne propia, cada uno de nosotros, esta verdad irrefutable que expresa la frase del comienzo: Hay mayor felicidad en dar que recibir.
tema de la semana La solidaridad
Escritora de cuentos infantiles Miembro especial de la comunidad EnCuentos Según una de las acepciones del diccionario de la Real Academia Española la palabra solidaridad significa: “adhesión circunstancial a la causa o a la empresa de otros”. Sin lugar a dudas, este significado sacado de un libro le queda chico. Será tal vez que el verdadero significado de esta palabra yace en el corazón y en él adquiere la magnitud que merece. En mi opinión, solidaridad es mucho más que lo que dice el diccionario citado, son muchas cosas a la vez y, por contradictorio que parezca, es una sola: darse al prójimo. No sólo darle, sino darse.
definicion de solidaridad
Es una actitud frente al otro, frente a uno mismo y por ende, frente a la vida. Hay muchas formas de ser solidario y no se hasta qué punto, entendemos todas y cada una de ellas. Tal vez tengamos la fantasía que la solidaridad se ejerce en momentos determinados como puede ser una inundación, una catástrofe, una colecta nacional, una campaña televisiva, etc. Pareciera ser que, en muchos casos, es allí cuando “el deber nos llama” por decir de alguna manera y acudimos en ayuda de las personas que necesitan. Sin duda que ayudar para tales contingencias es solidaridad, pero no termina allí y tampoco empieza. La solidaridad se ejerce o debería ejercerse, cada día de nuestra vida. Sin necesidad de que aparezca una catástrofe, sin campañas específicas (y con ellas también obviamente). Cada día de nuestra existencia se puede hacer algo por el otro. No sólo es cuestión de “dar”, insisto en que más bien es cuestión de “darse”, de entregarse al otro en más de un aspecto. Al respecto, comparto con Uds. unas bellas y aleccionadoras palabras del Sr. Manuel Lozano de la Red Solidaria, quien muy gentilmente las escribió para que hoy las compartamos todos y por qué no, reflexionemos luego de leerlas: “Argentina es muy solidaria. Pero vivimos una sociedad emocional. Ante una catástrofe como puede ser una inundación, vemos la noticia en los medios, nos emocionamos y ayudamos. Eso está bien, pero es necesario pasar al compromiso para que la solidaridad perdure en el tiempo. Es por eso que desde Red Solidaria intentamos fomentar una cultura solidaria. Buscamos una sociedad que esté atenta, que levante la mirada y vea lo que la realidad le indica. Una sociedad que incorpore a “los otros”, para que de esta forma dejen de ser “los otros” para pasar a formar parte del “nosotros”. Es necesario que como comunidad nos comprometamos y que ese compromiso perdure en el tiempo. Yo tengo 24 años y tengo puestas todas mis esperanzas en mi generación y en las generaciones que vienen. Creo que los que hoy tenemos entre 15 y 35 años vamos a lograr el cambio que buscamos. No me canso de invitar a los jóvenes, y también a los adultos para que nos ayuden desde su experiencia, a que se involucren, a que no sean indiferentes”. Esta claro, se trata de todos y para todos y partiendo de la premisa antes mencionada: que la solidaridad abarca muchas cosas, pensemos en qué actitudes la podemos manifestar que no sean las que todos ya conocemos. Ayudar a alguien en la calle es una forma. Ofrecerle algo para comer a un niño que no nos pide comida, sino dinero, pero cuya pancita mucho agradecerá ese alimento, también es otra. Colaborar con nuestros compañeros de trabajo, ayudar con la tarea de nuestros hijos, leer para alguien que ya no está en condiciones de hacerlo, en fin tantas cosas. No hace falta tener plata para ser solidario, no se trata sólo de ayudar con dinero, también se trata de, en la forma que le queramos dar, brindarnos al otro, ofrecerle nuestro tiempo, atención, preocupación. El ser solidario abarca tantas cosas … compartir lo material sí, cubrir necesidades básicas, pero también paliar el dolor de otro, escuchar, dar una mano, regalar una sonrisa, algo tan simple, pero tan mágico. Y como tantas otras cosas, debemos fomentarla en nuestros hijos. Debemos enseñarles a ser solidarios, en el real sentido de la palabra. No esperemos a que llegue, por ejemplo, el Día del Niño para que se desprendan de un juguete que ya no usan. Enseñémosles que todos los días del año, hay niños que tienen menos que ellos. Es una tarea difícil, en líneas generales, el niño no quiere desprenderse de un muñeco o un juguete, pero es nuestro deber de padres, inculcarles la conciencia que siempre habrá alguien que necesite más, otro niño que disfrutará de ese chiche que hoy ellos tienen arrumbado. Por qué no también, enseñarles a que compartan la merienda que llevan al colegio con un amiguito que no tiene, que no rechacen el niño que ven mendigando en la calle y que no está vestido como ellos, ni limpio y perfumado. Si desde niños creamos en nuestros hijos una conciencia solidaria, sin duda serán mejores personas cuando lleguen a adultos, y si logramos que sean mejores personas, habrá menos desigualdad, menos dolor. Se trata de abrir el corazón para que, como bien decía el Sr. Manuel Lozano, “los otros” pasen a ser parte de “nosotros”. Vale la pena experimentar en carne propia, cada uno de nosotros, esta verdad irrefutable que expresa la frase del comienzo: Hay mayor felicidad en dar que recibir.
martes, 23 de noviembre de 2010
lunes, 22 de noviembre de 2010
La ciudad blanca .Cuento sobre la Navidad
de Susana Cavallero. Escritora Argentina.
Una vez, pasó una cosa muy curiosa en una ciudad chiquita, normal, como cualquier ciudad, con niños, perros, mamás, papás, abuelitos, árboles, casas, autos, negocios. Llegó el verano como todos los veranos, con mucho calor y un sol muy fuerte, todos estaban contentos, había vacaciones escolares y era navidad.
La gente se despertó tarde, salieron a saludar a sus amigos y vecinos. Se dieron cuenta que todo estaba más opaco. Es que no hay sol —dijo un niño- ¡No! Es porque tenemos los ojos llenos de telitas de tanto dormir — dijo otro chico. La cuestión, es que todos los habitantes de la ciudad, veían como se iban destiñendo las cosas, se iban poniendo pálidas, los árboles verde clarito, el cielo casi blanco, la laguna apenas celeste, los techos de las casas rosados, hasta la gente, el pelo, los ojos, las manos, la ropa… todo se estaba quedando sin color. -¡No puede ser! ¡Estamos soñando! Es un chiste. Pero no, era todo real. La calle parecía un dibujo sin terminar, algunos negocios todavía tenían color, los autos se veían desteñidos, algunos chicos fueron a la laguna y ya había perdido todo el color, el agua parecía leche con pequeños botecitos navegando, los árboles, todos blanco de distintas formas y alturas, la gente se miraba una a la otra y se sentían asustados ¿Qué estaba pasando? En la ruta, a la entrada de la ciudad, los autos y camiones que llegaban, al cruzar el límite perdían automáticamente el color. La alarma era general, sonaban bocinas y la gente estaba toda en la calle observando el fenómeno. Entonces, el intendente llamó urgente a una reunión, a los bomberos, a los policías, a los soldados, a los doctores, a los maestros y a los comerciantes. En fin, a todos los habitantes que pudieran aportar una idea de lo que estaba sucediendo.. La reunión se llevó a cabo en la plaza central… toda blanca; pasto, bancos, las rosas, claveles y margaritas de los canteros, la gente, todo sin color. Era rarísimo. Todos gritaban, el intendente se tocaba nerviosamente el bigote, antes negro, ahora blanco- la radio y la televisión transmitían a todo el país el fenómeno, y grandes científicos arriesgaban opiniones al respecto, pero nadie quería entrar en la ciudad por temor a desteñirse. Los policías decían que era un truco de una empresa de jabón en polvo para la ropa que hacía eso para probar que su jabón dejaba todo blanquísimo. Los soldados decían que lo había hecho un coronel malvado. Los niños de la escuela dijeron que era culpa de la directora. Los comerciantes le echaban la culpa a los comerciantes de los pueblos vecinos. Los bomberos culpaban al intendente. Y el intendente culpaba a todo el pueblo. Así todos se peleaban y discutían, hasta que de una casa muy linda y muy blanca, sale un niñito con el flequillo muy largo, se para al lado del intendente, éste en medio de los gritos, no le daba importancia, el niño se cansó y empezó a pegar pataditas a las piernas del intendente. Este lo alzó en sus brazos y le preguntó que le pasaba. Entonces el niño con voz clara y fuerte dijo -¡La culpa es mía! Todos quedaron mudos, mirándolo. -¡Sí! ¡La culpa es mía! Porque anoche, mientras rezaba mis oraciones, pedí que la Navidad fuera blanca, muy blanca, cómo en las películas de otros países, que cae nieve, y los arbolitos y Papá Noel están cubiertos con un manto blanco que parece algodón. Pero algo salió mal y ahora está todo demasiado blanco, y no hay nieve, y no está Papá Noel, y sigue haciendo calor y la gente, y las casas, todo está despintado. Y ahí nomás se largó a llorar a gritos. La gente, al ver llorar al nene, también empezó a llorar. En toda la ciudad se escuchaba el rumor intenso de gimoteos y ayes y había lágrimas en todos los ojos. Entre tantos lamentos, no se habían dado cuenta que ya era de noche, y al final todos estaban tan cansados que no habían hecho ningún preparativo para la Navidad, no tenían pan dulce ni sidra ni habían comprado turrones ni nueces. El cura esperaba en vano en la puerta de la iglesia a los feligreses que estaban tan asustados que no se animaban a pedirle a Dios que arreglara las cosas. Esa noche no hubo choque de copas brindando, ni nadie celebró la Noche Buena. Todos se fueron a dormir. Ya pensarían mañana una solución.
Al día siguiente, los despertadores sonaban en todas las casas y uno a uno, los habitantes de la ciudad se fueron levantando. Y todavía, con ojos chiquitos de sueño, se dieron cuenta que todo estaba igual que ante. ¡Con color! ¡Todas las cosas eran de colores! La manteca, el pan, el café… eso sí: la leche seguía siendo blanca, los techos y los jardines, rojos, verdes, amarillos azules. Todo tenía color otra vez. ¡Que había pasado! Nunca lo supimos. ¡Que alivio! Habría que decirle a ese dulce niñito que nunca más pidiera nada, que nos conformamos con lo que tenemos. Una Navidad con color y con calor.
Fin
Una vez, pasó una cosa muy curiosa en una ciudad chiquita, normal, como cualquier ciudad, con niños, perros, mamás, papás, abuelitos, árboles, casas, autos, negocios. Llegó el verano como todos los veranos, con mucho calor y un sol muy fuerte, todos estaban contentos, había vacaciones escolares y era navidad.
La gente se despertó tarde, salieron a saludar a sus amigos y vecinos. Se dieron cuenta que todo estaba más opaco. Es que no hay sol —dijo un niño- ¡No! Es porque tenemos los ojos llenos de telitas de tanto dormir — dijo otro chico. La cuestión, es que todos los habitantes de la ciudad, veían como se iban destiñendo las cosas, se iban poniendo pálidas, los árboles verde clarito, el cielo casi blanco, la laguna apenas celeste, los techos de las casas rosados, hasta la gente, el pelo, los ojos, las manos, la ropa… todo se estaba quedando sin color. -¡No puede ser! ¡Estamos soñando! Es un chiste. Pero no, era todo real. La calle parecía un dibujo sin terminar, algunos negocios todavía tenían color, los autos se veían desteñidos, algunos chicos fueron a la laguna y ya había perdido todo el color, el agua parecía leche con pequeños botecitos navegando, los árboles, todos blanco de distintas formas y alturas, la gente se miraba una a la otra y se sentían asustados ¿Qué estaba pasando? En la ruta, a la entrada de la ciudad, los autos y camiones que llegaban, al cruzar el límite perdían automáticamente el color. La alarma era general, sonaban bocinas y la gente estaba toda en la calle observando el fenómeno. Entonces, el intendente llamó urgente a una reunión, a los bomberos, a los policías, a los soldados, a los doctores, a los maestros y a los comerciantes. En fin, a todos los habitantes que pudieran aportar una idea de lo que estaba sucediendo.. La reunión se llevó a cabo en la plaza central… toda blanca; pasto, bancos, las rosas, claveles y margaritas de los canteros, la gente, todo sin color. Era rarísimo. Todos gritaban, el intendente se tocaba nerviosamente el bigote, antes negro, ahora blanco- la radio y la televisión transmitían a todo el país el fenómeno, y grandes científicos arriesgaban opiniones al respecto, pero nadie quería entrar en la ciudad por temor a desteñirse. Los policías decían que era un truco de una empresa de jabón en polvo para la ropa que hacía eso para probar que su jabón dejaba todo blanquísimo. Los soldados decían que lo había hecho un coronel malvado. Los niños de la escuela dijeron que era culpa de la directora. Los comerciantes le echaban la culpa a los comerciantes de los pueblos vecinos. Los bomberos culpaban al intendente. Y el intendente culpaba a todo el pueblo. Así todos se peleaban y discutían, hasta que de una casa muy linda y muy blanca, sale un niñito con el flequillo muy largo, se para al lado del intendente, éste en medio de los gritos, no le daba importancia, el niño se cansó y empezó a pegar pataditas a las piernas del intendente. Este lo alzó en sus brazos y le preguntó que le pasaba. Entonces el niño con voz clara y fuerte dijo -¡La culpa es mía! Todos quedaron mudos, mirándolo. -¡Sí! ¡La culpa es mía! Porque anoche, mientras rezaba mis oraciones, pedí que la Navidad fuera blanca, muy blanca, cómo en las películas de otros países, que cae nieve, y los arbolitos y Papá Noel están cubiertos con un manto blanco que parece algodón. Pero algo salió mal y ahora está todo demasiado blanco, y no hay nieve, y no está Papá Noel, y sigue haciendo calor y la gente, y las casas, todo está despintado. Y ahí nomás se largó a llorar a gritos. La gente, al ver llorar al nene, también empezó a llorar. En toda la ciudad se escuchaba el rumor intenso de gimoteos y ayes y había lágrimas en todos los ojos. Entre tantos lamentos, no se habían dado cuenta que ya era de noche, y al final todos estaban tan cansados que no habían hecho ningún preparativo para la Navidad, no tenían pan dulce ni sidra ni habían comprado turrones ni nueces. El cura esperaba en vano en la puerta de la iglesia a los feligreses que estaban tan asustados que no se animaban a pedirle a Dios que arreglara las cosas. Esa noche no hubo choque de copas brindando, ni nadie celebró la Noche Buena. Todos se fueron a dormir. Ya pensarían mañana una solución.
Al día siguiente, los despertadores sonaban en todas las casas y uno a uno, los habitantes de la ciudad se fueron levantando. Y todavía, con ojos chiquitos de sueño, se dieron cuenta que todo estaba igual que ante. ¡Con color! ¡Todas las cosas eran de colores! La manteca, el pan, el café… eso sí: la leche seguía siendo blanca, los techos y los jardines, rojos, verdes, amarillos azules. Todo tenía color otra vez. ¡Que había pasado! Nunca lo supimos. ¡Que alivio! Habría que decirle a ese dulce niñito que nunca más pidiera nada, que nos conformamos con lo que tenemos. Una Navidad con color y con calor.
Fin
sábado, 20 de noviembre de 2010
martes, 16 de noviembre de 2010
lunes, 15 de noviembre de 2010
La navidad ( continuación)
- ¿Qué significa solidaridad?
- ¿ Qué significa caridad?
- Escribe un villancico.
- Escribe un relato o cuento de navidad.
- Busca tres páginas a cerca de la navidad solidaria.
- ¿ Qué significa caridad?
- Escribe un villancico.
- Escribe un relato o cuento de navidad.
- Busca tres páginas a cerca de la navidad solidaria.
jueves, 4 de noviembre de 2010
¿Qué es la Navidad?
¿Qué es la Navidad? ¿Es ser feliz o es regalar por compromiso? ¿Es disfrutar junto a la familia o ser hipócrita con la familia? ¿...?
Los valores de la Navidad actual Se nos quiere hacer creer que los valores actuales de la Navidad son la familia, la solidaridad, la generosidad, la alegría, la felicidad y otros tantos. ¿Realmente son estos?.
Hay algunas cosas que deberían estar claras:
1. La Navidad es una festividad cristiana, hay muchas personas que siguen otras religiones o ninguna.
2. La generosidad, solidaridad, amabilidad no son valores patentados por religión alguna, aunque pretendan que así lo creamos.
3. No se debe ser generoso o solidario sólo en el periodo navideño ni tampoco imponer que así sea. Fruto de esto es la hipocresía que inunda esos días. La hipocresía si es un valor actual de la Navidad.
4. Actualmente la Navidad es sinónimo de derroche, ostentación, consumismo, obligación de ser generoso (una contradicción en sí mismo).
5. Para ser feliz en Navidad no es necesario reunirse con la familia, por varios motivos:
* ¿Qué sucede con las personas que han perdido un familiar en un accidente laboral, en un viaje, …? ¿Tienen que sentirse aún más desgraciadas en Navidad?.
* Los abuelos, abuelas, padres, madres, hijos, hijas, nietos, nietas , … son personas. ¿Es motivo de alegría y felicidad reunirse con esas personas?. Eso de que en Navidad todas las personas son buenas es una falacia: quien es estúpido o malvado lo es en Navidad y el resto del año. ¡Dejemos de ser crédulos, por favor!.
* Hay personas que quieren muchísimo a su familia pero la tienen a cientos o miles de kilómetros y no pueden estar con ella en Navidad, ¿también tienen que sentirse desgraciadas?
6. Si durante la Navidad todos los días fuesen laborales, ¿habría tanta sensación de felicidad?. Muchas personas trabajan en algo que no les gusta y esos días de descanso, por sí mismos, ya le aportan felicidad. Entonces ¿es la Navidad lo que las hace sentirse bien?.
7. El periodo de Navidad es aquel donde los cristianos celebran el nacimiento de Jesús y donde la “masa social” se consume consumiendo una excesiva cantidad de productos y servicios. Actualmente, sucede más lo segundo que lo primero: ¡seamos realistas!.
8. Navidad, a día de hoy, es también esa época donde se maleduca a niños y niñas se les inundan de regalos que, muchas veces, no piden y no necesitan. ¿Qué sucede con los niños que niñas que viven en familias que no pueden permitirse regalarse juguete alguno?. ¡Pero si “Santa Claus” y los “Reyes Magos” no deberían repartir regalos, sino quitárselos a algunos para dárselo luego a muchos otros!
9. Navidad, actualmente, son esos días donde a los niños y niñas se les maleduca con el ejemplo y se les hace creer que la felicidad consiste en celebrar con abundante comida y bebida . ¿Luego hay padres que se quejan de que su hijo con 13 años llega borracho a su casa?. ¡
10. La Navidad de hoy es la felicidad autoimpuesta al alcance de unos cuantos. Hay personas que viven en la calle, pasan mucho frío, comen igual de poco o de nada que el resto del año y no se les tiene en cuenta.
Finalmente:
* Celebrar el nacimiento de Jesucristo, si soy cristiano , sí.
* Feliz, sí. Como podría serlo durante los demás días del año.
* Consumir, sí o no; Pero sin consumirme.
* Compartir, sí. Porque quiero.
* Regalar, quizá. .
* Familia, sí. Pero déjame que yo elija quién es mi familia: las personas que quiero y me quieren incondicionalmente.
* Familia, sí. Pero no estoy obligado a estar con ella físicamente. Hay personas que en familia están emocionalmente muy lejos unas de las otras.
Yo elijo, yo decido. ¿Y tú?.
Los valores de la Navidad actual Se nos quiere hacer creer que los valores actuales de la Navidad son la familia, la solidaridad, la generosidad, la alegría, la felicidad y otros tantos. ¿Realmente son estos?.
Hay algunas cosas que deberían estar claras:
1. La Navidad es una festividad cristiana, hay muchas personas que siguen otras religiones o ninguna.
2. La generosidad, solidaridad, amabilidad no son valores patentados por religión alguna, aunque pretendan que así lo creamos.
3. No se debe ser generoso o solidario sólo en el periodo navideño ni tampoco imponer que así sea. Fruto de esto es la hipocresía que inunda esos días. La hipocresía si es un valor actual de la Navidad.
4. Actualmente la Navidad es sinónimo de derroche, ostentación, consumismo, obligación de ser generoso (una contradicción en sí mismo).
5. Para ser feliz en Navidad no es necesario reunirse con la familia, por varios motivos:
* ¿Qué sucede con las personas que han perdido un familiar en un accidente laboral, en un viaje, …? ¿Tienen que sentirse aún más desgraciadas en Navidad?.
* Los abuelos, abuelas, padres, madres, hijos, hijas, nietos, nietas , … son personas. ¿Es motivo de alegría y felicidad reunirse con esas personas?. Eso de que en Navidad todas las personas son buenas es una falacia: quien es estúpido o malvado lo es en Navidad y el resto del año. ¡Dejemos de ser crédulos, por favor!.
* Hay personas que quieren muchísimo a su familia pero la tienen a cientos o miles de kilómetros y no pueden estar con ella en Navidad, ¿también tienen que sentirse desgraciadas?
6. Si durante la Navidad todos los días fuesen laborales, ¿habría tanta sensación de felicidad?. Muchas personas trabajan en algo que no les gusta y esos días de descanso, por sí mismos, ya le aportan felicidad. Entonces ¿es la Navidad lo que las hace sentirse bien?.
7. El periodo de Navidad es aquel donde los cristianos celebran el nacimiento de Jesús y donde la “masa social” se consume consumiendo una excesiva cantidad de productos y servicios. Actualmente, sucede más lo segundo que lo primero: ¡seamos realistas!.
8. Navidad, a día de hoy, es también esa época donde se maleduca a niños y niñas se les inundan de regalos que, muchas veces, no piden y no necesitan. ¿Qué sucede con los niños que niñas que viven en familias que no pueden permitirse regalarse juguete alguno?. ¡Pero si “Santa Claus” y los “Reyes Magos” no deberían repartir regalos, sino quitárselos a algunos para dárselo luego a muchos otros!
9. Navidad, actualmente, son esos días donde a los niños y niñas se les maleduca con el ejemplo y se les hace creer que la felicidad consiste en celebrar con abundante comida y bebida . ¿Luego hay padres que se quejan de que su hijo con 13 años llega borracho a su casa?. ¡
10. La Navidad de hoy es la felicidad autoimpuesta al alcance de unos cuantos. Hay personas que viven en la calle, pasan mucho frío, comen igual de poco o de nada que el resto del año y no se les tiene en cuenta.
Finalmente:
* Celebrar el nacimiento de Jesucristo, si soy cristiano , sí.
* Feliz, sí. Como podría serlo durante los demás días del año.
* Consumir, sí o no; Pero sin consumirme.
* Compartir, sí. Porque quiero.
* Regalar, quizá. .
* Familia, sí. Pero déjame que yo elija quién es mi familia: las personas que quiero y me quieren incondicionalmente.
* Familia, sí. Pero no estoy obligado a estar con ella físicamente. Hay personas que en familia están emocionalmente muy lejos unas de las otras.
Yo elijo, yo decido. ¿Y tú?.
sábado, 30 de octubre de 2010
2 trabajo - 1º trimestre : La Navidad
- Los orígenes de la Navidad.
- El árbol de Navidad : su origen y sentido cristiano.
- Explica por qué es conocida la ciudad de Belén .
- ¿ Quienes eran y por qué son tan conocidos? : Jesús, José y Maria.
- ¿ Cómo celebran la Navidad en otros paises?
- Explica la festividad de los Reyes Magos.
- Conclusiones personales.
- El árbol de Navidad : su origen y sentido cristiano.
- Explica por qué es conocida la ciudad de Belén .
- ¿ Quienes eran y por qué son tan conocidos? : Jesús, José y Maria.
- ¿ Cómo celebran la Navidad en otros paises?
- Explica la festividad de los Reyes Magos.
- Conclusiones personales.
sábado, 23 de octubre de 2010
Busca el significado de las siguientes palabras.
Después de la definición , describe ejemplos prácticos y reales.
solidaridad
amistad
respeto
intolerancia
justicia
responsabilidad
honestidad
solidaridad
amistad
respeto
intolerancia
justicia
responsabilidad
honestidad
Describe la fiesta más importante en la religión que tú quieras
Contesta las siguientes preguntas:
¿ En qué fecha se realiza?
¿Quienes participan?
¿Qué acciones se realizan?
¿Qué finalidad tiene?
¿ En qué fecha se realiza?
¿Quienes participan?
¿Qué acciones se realizan?
¿Qué finalidad tiene?
Guión del trabajo : Religiones del mundo
1. Origen y desarrollo de la religión
2. Cronología : citar tres fechas importantes y el por qué.
3. Explica dos ceremonias, dos ritos y dos lugares de peregrinación.
4. Explica los símbolos .
5. Enumera los valores más importantes y explicalos.
6. Escribe una oración.
7. ¿ Cómo participan las mujeres dentro de cada religión?.
8. ¿Quien es el representante de la religión que estás trabajando?
9. Cita y comenta alguna película basada en dicha religión.
10. Biografía de algún personaje destacado.
11.Conclusiones
También es muy importante :
a)- Anota las páginas web consultadas
Ejemplo : El budismo : http://recursos.cnice.mec.es/religiones/cas/index_alumno.htm
- b) Haz un vocabulario con las palabras cuyo significado desconozcas.
- c) Explica con tus propias palabras el contenido de cada pregunta.
- d) Se pueden hacer encuestas, crucigrama, preguntas verdadero/falso a cerca del contenido que has trabajado.
- e) Inserta imágenes ilustrativas .
Nota : lo que más cuenta es el trabajo en el aula.
Fecha de entrega : 1ª semana de octubre .
Publicado por jut.avi en 05:59
2. Cronología : citar tres fechas importantes y el por qué.
3. Explica dos ceremonias, dos ritos y dos lugares de peregrinación.
4. Explica los símbolos .
5. Enumera los valores más importantes y explicalos.
6. Escribe una oración.
7. ¿ Cómo participan las mujeres dentro de cada religión?.
8. ¿Quien es el representante de la religión que estás trabajando?
9. Cita y comenta alguna película basada en dicha religión.
10. Biografía de algún personaje destacado.
11.Conclusiones
También es muy importante :
a)- Anota las páginas web consultadas
Ejemplo : El budismo : http://recursos.cnice.mec.es/religiones/cas/index_alumno.htm
- b) Haz un vocabulario con las palabras cuyo significado desconozcas.
- c) Explica con tus propias palabras el contenido de cada pregunta.
- d) Se pueden hacer encuestas, crucigrama, preguntas verdadero/falso a cerca del contenido que has trabajado.
- e) Inserta imágenes ilustrativas .
Nota : lo que más cuenta es el trabajo en el aula.
Fecha de entrega : 1ª semana de octubre .
Publicado por jut.avi en 05:59
el judaísmo
https://docs.google.com/fileview?id=13HdpDl7t5EVEfphgT7tIpysBVEtRcEvrfxONOgC5-ODsZSzT67j38kbsYtvk&hl=en
el judaísmo
https://docs.google.com/fileview?id=13HdpDl7t5EVEfphgT7tIpysBVEtRcEvrfxONOgC5-ODsZSzT67j38kbsYtvk&hl=en
Historia del budismo por AMINA Y RIM
1.-Historia del budismo.
2.-Tradiciones y escuelas budistas.
3.-Fundamentos budistas.
4.-Renacimiento.
5.-Las cuatro nobles verdades.
• Historia del budismo:
El budismo desarrollo a partir de las enseñanzas difundidas por su fundador
Siddhartha Gautama alrededor del siglo V a.C. en el noreste de la India. El budismo
fue una religión predominante en India en el siglo III a. C.
.
En el siglo XIII había llegado a su casi completa desaparición de la India.
El budismo ha significado un motor principal en la difusión de la escritura,
el lenguaje, y la adopción de valores humanistas y universalistas.
La gran filosofía de Asia ha logrado expandirse a la totalidad de sus países.
El budismo es un número de seguidores de las grandes religiones del planeta.
Contiene una gran variedad de escuelas doctrinas y prácticas que históricamente
y bajo criterio geográfico se clasifican en budismo del Sur, Este, y Norte.
• Tradiciones y escuelas budistas
La autoridad religiosa se basa en los textos sagrados; los Sutras.
Además de eso hay un numeroso material en el que contribuyen maestros y personajes
a través de la historia que los han comentado y analizado.
La comunidad se organiza históricamente por el tiempo y algunas escuelas, las
cadenas de relaciones entre maestros y discípulos son centrales.
En el budismo Mahayana se considera tan útil para alcanzar el Nirvana como la vida
monástica mientras como en el Theravada rama.
• Fundamentos budistas
Son la base de las enseñanzas del budismo en las prácticas y manifestaciones, las escuelas budistas comparten principios filosóficos comunes.
El budismo theravada tiene una énfasis de la vida monástica en detrimento de la vida
laica.
Todos los elementos de las enseñanzas filosóficas fundamentales se caracterizan
por estar estrechamente interrelacionadas y contenidos en otros, por la que para
alcanzar su entendimiento se necesita una visión holística de su conjunto.
• Renacimiento
En la India el renacimiento parte del contexto en el que nació el budismo.
En el renacimiento budista el proceso del karma la existencia de seres
conscientes se manifiesta, pero no existen un alma o espíritu eterno.
El camino budista sirve para que las personas puedan liberarse de esa cadena
de causas y efectos.
• Las cuatro nobles verdades
Tras el despertar de Buda Gautama el primer discurso(Sutra) que dio fue a sus
antiguos compañeros de meditación, en lo que se conoce como “La puesta en marcha
de la rueda del Dharma”:
1.-Dukha (el sufrimiento) existe.
La vida es imperfecta, la insatisfacción y el sufrimiento existen y son universales.
Este es el punto de partida de la práctica budista.
2.-La causa de Dukha (en sanscrito: el deseo, el querer, el anhelo, la sed).
Creemos que algún acto, logro, objeto, persona o entorno nos llevaran a la
satisfacción permanente del “yo”, cuando el “yo” en si no es más que una fabricación
impermanente de la mente.
3.-Existe un cese de Dukha
Al enfrentarnos a la realidad la entendemos como realmente sabemos las
causas del sufrimiento y cómo hacer para que no surjan.
4.-Existe un noble camino para este cese.
El método y la disciplina para eliminar la ignorancia es el camino de la sabiduría, la
ética y la meditación.
2.-Tradiciones y escuelas budistas.
3.-Fundamentos budistas.
4.-Renacimiento.
5.-Las cuatro nobles verdades.
• Historia del budismo:
El budismo desarrollo a partir de las enseñanzas difundidas por su fundador
Siddhartha Gautama alrededor del siglo V a.C. en el noreste de la India. El budismo
fue una religión predominante en India en el siglo III a. C.
.
En el siglo XIII había llegado a su casi completa desaparición de la India.
El budismo ha significado un motor principal en la difusión de la escritura,
el lenguaje, y la adopción de valores humanistas y universalistas.
La gran filosofía de Asia ha logrado expandirse a la totalidad de sus países.
El budismo es un número de seguidores de las grandes religiones del planeta.
Contiene una gran variedad de escuelas doctrinas y prácticas que históricamente
y bajo criterio geográfico se clasifican en budismo del Sur, Este, y Norte.
• Tradiciones y escuelas budistas
La autoridad religiosa se basa en los textos sagrados; los Sutras.
Además de eso hay un numeroso material en el que contribuyen maestros y personajes
a través de la historia que los han comentado y analizado.
La comunidad se organiza históricamente por el tiempo y algunas escuelas, las
cadenas de relaciones entre maestros y discípulos son centrales.
En el budismo Mahayana se considera tan útil para alcanzar el Nirvana como la vida
monástica mientras como en el Theravada rama.
• Fundamentos budistas
Son la base de las enseñanzas del budismo en las prácticas y manifestaciones, las escuelas budistas comparten principios filosóficos comunes.
El budismo theravada tiene una énfasis de la vida monástica en detrimento de la vida
laica.
Todos los elementos de las enseñanzas filosóficas fundamentales se caracterizan
por estar estrechamente interrelacionadas y contenidos en otros, por la que para
alcanzar su entendimiento se necesita una visión holística de su conjunto.
• Renacimiento
En la India el renacimiento parte del contexto en el que nació el budismo.
En el renacimiento budista el proceso del karma la existencia de seres
conscientes se manifiesta, pero no existen un alma o espíritu eterno.
El camino budista sirve para que las personas puedan liberarse de esa cadena
de causas y efectos.
• Las cuatro nobles verdades
Tras el despertar de Buda Gautama el primer discurso(Sutra) que dio fue a sus
antiguos compañeros de meditación, en lo que se conoce como “La puesta en marcha
de la rueda del Dharma”:
1.-Dukha (el sufrimiento) existe.
La vida es imperfecta, la insatisfacción y el sufrimiento existen y son universales.
Este es el punto de partida de la práctica budista.
2.-La causa de Dukha (en sanscrito: el deseo, el querer, el anhelo, la sed).
Creemos que algún acto, logro, objeto, persona o entorno nos llevaran a la
satisfacción permanente del “yo”, cuando el “yo” en si no es más que una fabricación
impermanente de la mente.
3.-Existe un cese de Dukha
Al enfrentarnos a la realidad la entendemos como realmente sabemos las
causas del sufrimiento y cómo hacer para que no surjan.
4.-Existe un noble camino para este cese.
El método y la disciplina para eliminar la ignorancia es el camino de la sabiduría, la
ética y la meditación.
jueves, 21 de octubre de 2010
2 trabajo - 1º trimestre : La Navidad
- Los orígenes de la Navidad.
- El árbol de Navidad : su origen y sentido cristiano.
- Explica por qué es conocida la ciudad de Belén .
- ¿ Quienes eran y por qué son tan conocidos? : Jesús, José y Maria.
- ¿ Cómo celebran la Navidad en vuestros paises?
- Explica la festividad de los Reyes Magos.
- Conclusiones personales.
- El árbol de Navidad : su origen y sentido cristiano.
- Explica por qué es conocida la ciudad de Belén .
- ¿ Quienes eran y por qué son tan conocidos? : Jesús, José y Maria.
- ¿ Cómo celebran la Navidad en vuestros paises?
- Explica la festividad de los Reyes Magos.
- Conclusiones personales.
Describe la fiesta más importante en la religión que tú quieras
¿ En qué fecha se realiza?
¿Quienes participan?
¿Qué acciones se realizan?
¿Qué finalidad tiene?
¿Quienes participan?
¿Qué acciones se realizan?
¿Qué finalidad tiene?
Busca el significado de las siguientes palabras.
Después de la definición , describe ejemplos prácticos y reales.
solidaridad
amistad
respeto
intolerancia
justicia
responsabilidad
honestidad
solidaridad
amistad
respeto
intolerancia
justicia
responsabilidad
honestidad
lunes, 18 de octubre de 2010
Guión del trabajo : Religiones del mundo
1. Origen y desarrollo de la religión
2. Cronología : citar tres fechas importantes y el por qué.
3. Explica dos ceremonias, dos ritos y dos lugares de peregrinación.
4. Explica los símbolos .
5. Enumera los valores más importantes y explicalos.
6. Escribe una oración.
7. ¿ Cómo participan las mujeres dentro de cada religión?.
8. ¿Quien es el representante de la religión que estás trabajando?
9. Cita y comenta alguna película basada en dicha religión.
10. Biografía de algún personaje destacado.
11.Conclusiones
También es muy importante :
a)- Anota las páginas web consultadas
Ejemplo : El budismo : http://recursos.cnice.mec.es/religiones/cas/index_alumno.htm
- b) Haz un vocabulario con las palabras cuyo significado desconozcas.
- c) Explica con tus propias palabras el contenido de cada pregunta.
- d) Se pueden hacer encuestas, crucigrama, preguntas verdadero/falso a cerca del contenido que has trabajado.
- e) Inserta imágenes ilustrativas .
Nota : lo que más cuenta es el trabajo en el aula.
Fecha de entrega : 1ª semana de octubre .
2. Cronología : citar tres fechas importantes y el por qué.
3. Explica dos ceremonias, dos ritos y dos lugares de peregrinación.
4. Explica los símbolos .
5. Enumera los valores más importantes y explicalos.
6. Escribe una oración.
7. ¿ Cómo participan las mujeres dentro de cada religión?.
8. ¿Quien es el representante de la religión que estás trabajando?
9. Cita y comenta alguna película basada en dicha religión.
10. Biografía de algún personaje destacado.
11.Conclusiones
También es muy importante :
a)- Anota las páginas web consultadas
Ejemplo : El budismo : http://recursos.cnice.mec.es/religiones/cas/index_alumno.htm
- b) Haz un vocabulario con las palabras cuyo significado desconozcas.
- c) Explica con tus propias palabras el contenido de cada pregunta.
- d) Se pueden hacer encuestas, crucigrama, preguntas verdadero/falso a cerca del contenido que has trabajado.
- e) Inserta imágenes ilustrativas .
Nota : lo que más cuenta es el trabajo en el aula.
Fecha de entrega : 1ª semana de octubre .
lunes, 4 de octubre de 2010
viernes, 1 de octubre de 2010
El cristianisme , Aitor
Presentació, desenvolupament i historia
Fa 2.000 anys va néixer el cristianisme. Es una religió monoteista es a dir d’un sol deu i universalista es a dir que tots siguin cristians. Aquesta religió te mes de 2.000.000.000 de fidels. Jesús de Natzarè va ser un missatger, un missioner de deu que va morir amb el símbol del cristianisme: la creu. Diuen que tres dies després va ressuscitar. També diuen que el Nadal es el dia del seu naixement. Es una religió molt comuna en Europa i Nord d’Amèrica. El emperador Constantí va declarar el cristianisme religió oficial del imperi roma als principis del segle IV.
Cronologia
Naixement de Crist: 1 dC naixement del missioner Jesús de Natzarè.
Mort de Jesús: 33 dC mor el missioner
Concili de Constantinopla: 680
Ceremonies, ritus i llocs de peregrinacio
Casament, dia de unió de dues persones davant de Deu. Al casament assisteix dos testimonis per el nuvi i altres dos per la núvia, que son els que signen amb els nuvis. També es fan lectures de la Bíblia, que solen fer-les amics o familiars propers. Es beneeixen els anells i algunes vegades les arres.
Baptisme, fer a un nedo en cristià. Es posen els pares i els padrins del nedo al costat de la pila baptismal, que es on esta l’aigua beneïda, que es tirarà pel cap del nadó. S’encén la espelma amb una ciri molt gran i el nen ja esta batejat. Aquet any jo vaig ser padrí de la meva cosina.
Nadal, dia del naixement de Jesús. Normalment el dia abans 24 de desembre, la Nit Bona, la gent va a la missa del gall, per celebrar el naixement de Jesús, y al dia següent es reuneixen per fer un gran menjar amb la família.
Comunió, és rebre a Jesucrist sagramentat en l’Eucaristia. Normalment són nens de 8 a 9 anys. Durant un any hi ha que anar a catequesi per poder-la fer. Es costum organitzar una festa per als que realitzen la seva primera comunió.
El Vaticano, es localitza a Roma, es un joc molt cristià perquè es on viu el papa: Benedicto XVI. En el centre hi ha un palau que es on viu el Papa amb una font. Jo vaig anar hi havia molts luxes, em va agradar molt.
Els simbols
La creu es en honor a Jesucrist perquè va morir en ella, ara diuen que la creu transforma una persona en bona
Deu , Jesús, els apòstols i els humans son les coses mes importants de la religió. Deu esser suprem màgic invisible als ulls humans. Jesús missioner de deu i el seu fill. Apòstols companys de Jesús son 12. Humans creació de deu i també “fills seus”.
Oracio
Algunes oracions del cristianisme són: Pare nostre, senyal de la creu, Ave Maria, Gloria, Credo dels Apòstols, Salve ...
PARE NOSTRE
Pare nostre, que esteu en el cel, santificat el vostre nom, vingui a nosaltres el vostre regne; faci's la vostra voluntat a la terra com al cel. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia, perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors, no ens deixis caure en la temptació, ans deslliureu-nos del mal. Amén.
SENYAL DE LA CREU
Pel senyal de la Santa Creu, dels nostres enemics, deslliureu-nos, Senyor Deu nostre. En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Amen.
Deu Manaments
Segon la Biblia, el profeta Moisés va rebre de Deu una llista d’ordres o manaments que els israelites havien de respectar. Són els següents:
Estimaràs a Deu sobre totes les coses
No prendràs el nom de Deu en va
Santificaràs les festes
Honraràs al teu pare i la teva mare
No mataràs
No cometràs actes impurs
No robaràs
No diràs fals testimonis ni mentiràs
No consentiràs pensaments ni desitjos impurs
No cobejaràs els bens aliens
Les dones i la religio
Les dones cristianes son lliures com els homes. Però hi ha excepcions, les dones no poden ser capellades en esglésies evangelistes.
Qui es el representant
Benedicto XVI, es el 265º Papa de l’església catòlica, va néixer a Alemanya el 16 d’abril de 1927, i va ser elegit Papa el 19 d’abril de 2005, desprès de la mort de Juan Pablo II
Cine i musica cristiana
El regne del cel: tracta la aventura d’un guerrer a Jerusalem i el tindrà que defensar de la invasió dels musulmans. Duració 145 min, es del any 2005.
Altres pel•lícules són: La Passió de Crist (2004), El nom de la Rosa (1986)
La musica, antigament, a la missa els fidels participaven mes passivament, ara els fidels participen més, ja que l’església ha posat musica a les oracions. Per exemple, Simon & Garfunkel, la cançó Sound of Silence, va ser adaptada per poder-la cantar com una oració.
Webs visitats
http://recursos.cnice.mec.es/religiones/cat/index_alumno.htm
http://wikipedia
Fa 2.000 anys va néixer el cristianisme. Es una religió monoteista es a dir d’un sol deu i universalista es a dir que tots siguin cristians. Aquesta religió te mes de 2.000.000.000 de fidels. Jesús de Natzarè va ser un missatger, un missioner de deu que va morir amb el símbol del cristianisme: la creu. Diuen que tres dies després va ressuscitar. També diuen que el Nadal es el dia del seu naixement. Es una religió molt comuna en Europa i Nord d’Amèrica. El emperador Constantí va declarar el cristianisme religió oficial del imperi roma als principis del segle IV.
Cronologia
Naixement de Crist: 1 dC naixement del missioner Jesús de Natzarè.
Mort de Jesús: 33 dC mor el missioner
Concili de Constantinopla: 680
Ceremonies, ritus i llocs de peregrinacio
Casament, dia de unió de dues persones davant de Deu. Al casament assisteix dos testimonis per el nuvi i altres dos per la núvia, que son els que signen amb els nuvis. També es fan lectures de la Bíblia, que solen fer-les amics o familiars propers. Es beneeixen els anells i algunes vegades les arres.
Baptisme, fer a un nedo en cristià. Es posen els pares i els padrins del nedo al costat de la pila baptismal, que es on esta l’aigua beneïda, que es tirarà pel cap del nadó. S’encén la espelma amb una ciri molt gran i el nen ja esta batejat. Aquet any jo vaig ser padrí de la meva cosina.
Nadal, dia del naixement de Jesús. Normalment el dia abans 24 de desembre, la Nit Bona, la gent va a la missa del gall, per celebrar el naixement de Jesús, y al dia següent es reuneixen per fer un gran menjar amb la família.
Comunió, és rebre a Jesucrist sagramentat en l’Eucaristia. Normalment són nens de 8 a 9 anys. Durant un any hi ha que anar a catequesi per poder-la fer. Es costum organitzar una festa per als que realitzen la seva primera comunió.
El Vaticano, es localitza a Roma, es un joc molt cristià perquè es on viu el papa: Benedicto XVI. En el centre hi ha un palau que es on viu el Papa amb una font. Jo vaig anar hi havia molts luxes, em va agradar molt.
Els simbols
La creu es en honor a Jesucrist perquè va morir en ella, ara diuen que la creu transforma una persona en bona
Deu , Jesús, els apòstols i els humans son les coses mes importants de la religió. Deu esser suprem màgic invisible als ulls humans. Jesús missioner de deu i el seu fill. Apòstols companys de Jesús son 12. Humans creació de deu i també “fills seus”.
Oracio
Algunes oracions del cristianisme són: Pare nostre, senyal de la creu, Ave Maria, Gloria, Credo dels Apòstols, Salve ...
PARE NOSTRE
Pare nostre, que esteu en el cel, santificat el vostre nom, vingui a nosaltres el vostre regne; faci's la vostra voluntat a la terra com al cel. Dóna'ns avui el nostre pa de cada dia, perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors, no ens deixis caure en la temptació, ans deslliureu-nos del mal. Amén.
SENYAL DE LA CREU
Pel senyal de la Santa Creu, dels nostres enemics, deslliureu-nos, Senyor Deu nostre. En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Amen.
Deu Manaments
Segon la Biblia, el profeta Moisés va rebre de Deu una llista d’ordres o manaments que els israelites havien de respectar. Són els següents:
Estimaràs a Deu sobre totes les coses
No prendràs el nom de Deu en va
Santificaràs les festes
Honraràs al teu pare i la teva mare
No mataràs
No cometràs actes impurs
No robaràs
No diràs fals testimonis ni mentiràs
No consentiràs pensaments ni desitjos impurs
No cobejaràs els bens aliens
Les dones i la religio
Les dones cristianes son lliures com els homes. Però hi ha excepcions, les dones no poden ser capellades en esglésies evangelistes.
Qui es el representant
Benedicto XVI, es el 265º Papa de l’església catòlica, va néixer a Alemanya el 16 d’abril de 1927, i va ser elegit Papa el 19 d’abril de 2005, desprès de la mort de Juan Pablo II
Cine i musica cristiana
El regne del cel: tracta la aventura d’un guerrer a Jerusalem i el tindrà que defensar de la invasió dels musulmans. Duració 145 min, es del any 2005.
Altres pel•lícules són: La Passió de Crist (2004), El nom de la Rosa (1986)
La musica, antigament, a la missa els fidels participaven mes passivament, ara els fidels participen més, ja que l’església ha posat musica a les oracions. Per exemple, Simon & Garfunkel, la cançó Sound of Silence, va ser adaptada per poder-la cantar com una oració.
Webs visitats
http://recursos.cnice.mec.es/religiones/cat/index_alumno.htm
http://wikipedia
sábado, 3 de julio de 2010
LLATÍ 4º E.S.O. Programació d’unitat i temporització (sessions)LLATÍ 4º E.S.O.
LLATÍ 4º E.S.O.
Programació d’unitat i temporització (sessions)
Unitat I : Roma, caput mundi
1ª Sessió :
- Continguts: Lectura i audició del text inicial. L’alfabet i la fonètica llatina. : Morfologia del nom. Gènere i nombre. Declinacions.
- Activitats d’aprenentatge: Lectura de paraules llatines.Lectura d’un text i identificació de síl•labes llargues i breus. Anàlisi sintàctica de frases.Resposta de preguntes sobre l’estructura de frases llatines. Identificació de casos en frases llatines
- Activitats.Pàg. 6, Act. 2: Pàg. 8, Act. 3, 4 , 5, 6.
- Activitats d’avaluació: Conèixer els elements bàsics de la morfologia nominal.Conèixer la forma d’enunciar els substantius Indicació del cas en què estarien certes paraules en llatí. Compleció d’una taula sobre els casos llatins. Explicació de la necessitat de saber el nominatiu i el genitiu d’un nom
- Avaluació: Pàg. 14: AV 1: Pàg. 14: AV 2,3 Pàg. 15: R 1
2 Sessió :
( cada sessió es realitza en dues hores lectives )
-Continguts: Morfologia del verb. La història de la llengua llatina. : La fundació de Roma: entre el mite i la història. L’èpica. Virgili.
-Activitats d’aprenentatge:
Resposta de preguntes sobre el verb llatí.Identificació de conjugacions llatines.Identificació d’arrels verbals.
Resposta de preguntes sobre la història de la llengua llatina.Cerca a Internet d’informació sobre el poble indoeuropeu.
Compleció d’un text amb informació sobre la fundació de Roma.
Lectura d’un text sobre el rapte de les sabines i relació amb un quadre.
Cerca a Internet d’informació sobre el Septimontium.
Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia
-Activitats: Pàg. 8, Act. 7, 8, 9 Pàg. 10, Act. 10, 11
-Activitats d’avaluació:
Indicació de les formes que es proporcionen en enunciar un verb.Reflexió sobre les formes que donen els diccionaris d’un verb.Traducció d’una frase tenint en compte la morfologia nominal i verbal.
Redacció amb paraules pròpies de la llegenda de la fundació de Roma.
Identificació del moment del mite a què pertany una pintura.
Passeig virtual per la ciutat de Roma.
Explicació de les característiques de l’èpica llatina.
Compleció de frases amb informació sobre l’èpica romana.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació: Pàg. 14: AV 4,5,6; Pàg. 15: R 2,3,4 Pàg. 15: AM 1,2,3
-Examen i recuperació ( pàg.15 )
Unitat II: La Monarquia romana
1ª Sessió
-Continguts:La primera declinació. El present d’indicatiu de la primera i la segona conjugació. El present d’indicatiu del verb sum.
-Activitats d’aprenentatge:
Anàlisi morfològica i canvi del nombre de paraules.
Declinació de substantius de la primera declinació.
Indicació del cas i el nombre d’una sèrie de paraules.
Classificació de sintagmes segons el cas.
Anàlisi morfològica de formes verbals.Traducció i classificació de frases.
Explicació de la diferència que hi ha entre un verb copulatiu i un de predicatiu.
Traducció de frases.Reflexió sobre els valors del verb sum en les frases traduïdes.
-Activitats: Pàg. 19, Act. 1, 2Pàg. 19, Act. 3,
-Activitats d’avaluació:
Resposta de preguntes sobre la primera declinació.
Declinació de paraules de la primera declinació.Identificació de la paraula correcta en una frase. Activitats d’avaluacióRelació de frases amb la seva traducció.
Traducció de frases i textos. Relació de frases amb la seva traducció.
-Avaluació: Pàg. 30: AV 4; Pàg. 31, AM 2Pàg. 30: AV 5; Pàg. 31: R 1; Pàg. 31: R 2; Pàg. 31, AM 1
2ª Sessió
-Continguts :
Etapes de la història de la llengua llatina. Mots hereditaris i cultismes. Els doblets
-Activitats d’aprenentatge:
Compleció d’una taula amb les etapes del llatí. Classificació en un mapa de les llengües itàliques.Elaboració d’un quadre amb mots hereditaris i cultismes. Identificació de l’arrel culta de certes paraules. Indicació en una imatge del cos humà dels termes llatins corresponents.
-Activitats:Pàg. 23, Act. 12, 13Pàg. 25, Act. 14, 15, 16
-Activitats d’avaluació:
Resposta de preguntes sobre els primers textos en llatí.
Relació d’etapes del llatí amb la seva època. Cerca dels mots catalans derivats de certs termes llatins.Indicació dels mots llatins que han donat cultismes.
-Avaluació: Pàg. 30: AV 6; Pàg. 31: R 3Pàg. 30: AV 7; Pàg. 31, AM 3
3ª Sessió
-Continguts:
La Monarquia. Característiques.La Monarquia. Els reis.Els noms dels romans.Tarquini el Superb.
-Activitats d’aprenentatge:
Compleció d’una taula amb dades dels reis de Roma.
Explicació del significat dels drets d’auspicium i imperium. Relació d’obres amb el rei que les va manar fer.Indicació del significat d’una explicació. Comparació de la monarquia romana amb l’actual. Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 28, Act. 17, 18Pàg. 28, Act. 19, 20Pàg. 29
-Activitats d’avaluacio:
Explicació del poder dels reis, a Roma. Indicació del nom dels quatre reis sabins de Roma. Indicació de les funcions del Senat a Roma.Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació: Pàg. 30: AV 8Pàg. 30: AV 6; Pàg. 31: R 4Pàg. 31: AM 4
-Examen i recuperació ( pàg. 15)
Unitat III: La República romana
1ª Sessió
-Continguts
La segona declinació.La segona declinació.Els adjectius de tres terminacions.
-Activitats d’aprenentatge:
Selecció del cas i nombre d’una sèrie de formes.
Indicació del gènere de noms classificant-los en una taula.Selecció del cas correcte per als noms d’una frase.Anàlisi i traducció de frases.Declinació de sintagmes en diversos casos.Traducció d’un text i compleció dels buits amb les paraules adequades.
-Activitats: Pàg. 35, Act. 1, 2Pàg. 35, Act. 3, 4Pàg. 36, Act. 5, 6
-Activitats d’avaluacio:
Anàlisi morfològica de mots de la segona declinació.
Compleció d’una taula amb mots de la segona declinació. Traducció de frases.
-Avaluació: Pàg. 46, AV 1Pàg. 46, AV 2; Pàg. 46, AV 3; Pàg. 47, R 1; Pàg. 47, AM 1
2ª Sessió
-Continguts
El present d’indicatiu de la tercera i la quarta conjugació.
El llatí vulgar.Els prefixos d’origen llatí.Activitats d’aprenentatgeAnàlisi de formes verbals.Compleció de frases amb la forma verbal adequada.Traducció de frases i canvi del nombre dels verbs. Selecció de característiques pròpies del llatí vulgar.
Comparació d’un text romanç amb la traducció catalana.Comentari d’un mapa amb la distribució de diverses solucions de la llengua vulgar. Escriptura de mots amb una sèrie de prefixos.Formació de paraules relacionant lexemes.Construcció de mots amb prefixos d’origen llatí.Compleció de paraules amb el prefix adequat.
-Activitats: Pàg. 37, Act. 7, 8, 9, 10Pàg. 39, Act. 11, 12, 13Pàg. 41, Act. 14, 15, 16, 17
-Activitats d’avaluacio:
Traducció d’un text.Retroversió de frases.
Explicació del concepte de llatí vulgar. Explicació de fonts per al coneixement del llatí vulgar.Cerca de mots amb determinats prefixos. Identificació de la paraula corresponent a certes definicions.
-Avaluacio:Pàg. 46, AV 4; Pàg. 47, AM 2; Pàg. 47, AM 3Pàg. 46, AV 5; Pàg. 47, R 2
Pàg. 46, AV 6; Pàg. 47, R 3
3ªSessió
-Continguts:
La República.La comèdia. Anníbal.
-Activitats d’aprenentatge:
Comparació del sistema monàrquic amb el republicà.
Explicació de l’abast de determinades lleis republicanes.Compleció d’un quadre sobre les guerres púniques.Explicació dels episodis il•lustrats en certes imatges.
Explicació de l’episodi al qual fa referència un text.Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 44, Act. 18, 19Pàg. 44, Act. 20 a 22Pàg. 45
-Activitats d’avaluació:
Elaboració d’un esquema amb les fases d’expansió durant la República.Indicació de les fases d’equiparació entre patricis i plebeus.Cerca d’informació sobre Espàrtac.
Cerca del significat de l’expressió “victòria pírrica”.
Resposta de preguntes sobre la comèdia romana.Pronunciament sobre el concepte de “plagi” a la comèdia romana.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació: Pàg. 46, AV 7Pàg. 47, R 4; Pàg. 47, AM 4; Pàg. 47, AM 5Pàg. 46, AV 8; Pàg. 47, R 5; Pàg. 47, AM 6
Unitat IV: El sistema polític republicà
1ª Sessió
-Continguts:
Lectura i audició del text inicial.
La tercera declinació.L’imperfet d’indicatiu.
.Les llengües romàniques en l’actualitat. Grup central i ibèric.
-Activitats d’aprenentatge:
Identificació dels substantius de tema en consonant.
Anàlisi morfològica de substantius i canvi dels nombres. Traducció de frases.
Conversió de presents a l’imperfet d’indicatiu.Escriptura de formes verbals.
Traducció de frases i anàlisi de formes verbals.Traducció de frases i canvi dels temps verbals. Compleció d’un text amb les paraules que hi falten.
Traducció d’un text.
Relació de frases amb una il•lustració.
Identificació de les llengües romàniques en un mapa.Compleció d’una taula amb dades lingüístiques.Identificació de la llengua romànica més propera al català.
Consulta en línia d’un vocabulari occità-catal
-Activitats: Pàg. 51, Act. 1,2,3Pàg. 52, Act. 4, 5; Pàg. 53, Act. 6, 7 8, 9, 10
Pàg. 55, Act. 11 a 15
-Activitats d’avaluació:
Indicació del nombre i cas de paraules. Identificació del nominatiu singular de sintagmes. Relació de substantius i adjectius per formar sintagmes.
Pas de formes verbals a l’imperfet o al present.
Compleció i traducció de frases textos.Retroversió de frases.
Resposta de preguntes sobre les llengües romàniques.Explicació dels elements comuns entre les llengües romàniques.
-Avaluació:Pàg. 62, AV 1Pàg. 63, R 1; R 2
Pàg. 62, AV 2, AV 3; AV 4; AV 5,6; Pàg. 63, AM 1; AM 2 Pàg. 63, R 3
2ª Sessió
-Continguts: Els radicals llatins. Cultismes.
Magistratures i institucions republicanes. Magistratures i institucions republicanes.
La propaganda electoral a Pompeia. Cató el Censor.
-Activitats d’aprenentatge:
Explicació del significat de cultismes.Combinació de radicals llatins per obtenir mots catalans.Compleció de frases amb llatinismes.Identificació de l’arrel llatina d’una sèrie de paraules.Cerca de cultismes que continguin determinades arrels llatines.
Relació de magistratures amb les seves funcions.Compleció d’un quadre amb els magistrats adequats. Comentari del cursus honorum d’un personatge.
Comparació del Senat romà amb el Parlament català.
Comentari d’un text de Polibi sobre el Senat romà. Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 57, Act. 16 a 20Pàg. 60, Act. 21, 22t. 23, 24, 25
Pàg. 61
-Activitats d’avaluació:
Explicació del significat de mots formats amb radicals llatins. Explicació de titulars de diari amb radicals llatins.
Compleció d’un esquema amb les institucions republicanes. Ordenació dels càrrecs del cursus honorum.
Cerca d’informació sobre un personatge.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició
-Avaluació:Pàg. 62, AV 7,8; Pàg. 63, R 4, R 5; Pàg. 63, AM 3,4
-Examen i recuperacio (pàg.15)
Unitat V: La fi de la República
1ª Sessió
-Continguts:
La tercera declinació.El futur imperfet d’indicatiu.L’imperfet i el futur imperfet d’indicatiu del verb sum.
Les llengües romàniques en l’actualitat. El grup italoromànic, gal•loromànic i oriental.
Els radicals llatins. Cultismes.
-Activitats d’aprenentatge:
Relació de paraules llatines amb la seva traducció. Selecció de la paraula llatina que no està en el mateix cas que les altres.
Traducció de frases. text. Selecció de la forma verbal que no està en el mateix temps que les altres.Compleció d’una taula amb frases en present, imperfet i futur.
Traducció d’oracions.Traducció de frases i pas dels verbs al present.
Compleció de les paraules d’una frase amb les terminacions adequades.
Traducció d’un text. Elaboració d’una fitxa sobre diverses llengües romàniques.
Resposta de preguntes sobre textos en italià i en francès.
Cerca de les paraules catalanes, franceses, italianes i castellanes corresponents a mots llatins. Explicació del significat de paraules amb prefixos llatins.
Cerca del radical llatí corresponent a certes definicions.Cerca de cardinals en una sopa de lletres.
-Activitats: Pàg. 67, Act. 1, 2, 3, 4Pàg. 68, Act. 5, 6, 7Pàg. 69, Act. 8, 9, 10Pàg. 71, Act. 11, 12, 13Pàg. 73, Act. 14, 15, 16
-Activitats d’avaluació:
Canvi del nombre de certes expressions.Selecció de la paraula que no està en el mateix cas que les altres.Indicació del plural de certs acusatius.
Traducció de frases textAnàlisi de formes verbals llatines.
Traducció de frases i indicació del temps en què estan.
Compleció d’un esquema sobre les llengües romàniques actuals. Indicació de la llengua romànica que no es parla a Europa. Identificació del numeral llatí de certs mots.Identificació de cultismes corresponents a certes definicions
-Avaluació:Pàg. 78, AV 1,2,3,4,5,6,7; Pàg. 79, R 1,2,3,4,5 Pàg. 79, AM 1
2ª Sessió
Continguts:
La fi de la República..L’oratòria. Cleòpatra.
-Activitats d’aprenentatge:
Compleció d’un quadre sobre Pompeu, Cèsar i Cras.
Ordenació d’episodis de la vida de Juli Cèsar.Relació de frases famoses de Juli Cèsar amb el moment en què les va pronunciar.Explicació del significat històric d’una imatge.
Col•locació d’episodis en una línia del temps. Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 76, Act. 17, 18Pàg. 76, Act. 19, 20, 21Pàg. 77
-Activitats d’avaluació:
Compleció de frases sobre el sistema republicà. Relació de personatges amb fets que van protagonitzar. Cerca d’informació sobre el calendari en època de Juli Cèsar.
Explicació de la importància de la retòrica a la República.Indicació del nom del principal orador romà.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació:Pàg. 78, AV 8,9 Pàg. 79, R 6,7; AM 2; 3
Unitat VI: L’Alt Imperi
1ª Sessió
-Continguts
La tercera declinació Temes en vocal.Temes mixtos.El pretèrit perfet d’indicatiu.
Els primers textos en català.
-Activitats d’aprenentatge:
Declinació de temes en vocal.Compleció d’una taula amb substantius en diversos casos. Identificació del substantiu que no està en el mateix cas que els altres.
Traducció de frases. text. Selecció de la categoria de paraules de la tercera declinació.Traducció Retroversió de frases.
Cerca de l’arrel de perfet de certs verbs.Traducció de frases amb pretèrits perfets.
Relació d’esdeveniments importants per a l’origen del català.Comentari d’un fragment de les Homilies d’Organyà.Relació de documents amb el comtat en què es van produir.
-Activitats:Pàg. 83, Act. 1, 2,3,4,5Pàg. 84, Act. 6, 7, 8Pàg. 85, Act. 9, 10Pàg. 87, Act. 11, 12, 13
-Activitats d’avaluació:
Compleció d’una graella amb casos nominals.
Traducció de frases i textos. Relació de paraules amb la seva traducció, especificant-ne cas i nombre. Comentari d’un text sobre els primers textos en català.
Explicació de la importància de les Homilies d’Organyà per a la història de la llengua.
-Avaluació:Pàg. 94, AV 1,2,3Pàg. 95, R 1,2,3; Pàg. 95, AM 1, 2;
2ª Sessió
-Continguts:
Els sufixos d’origen llatí.L’Alt Imperi.L’Alt Imperi.La damnatio memoriae.
Adrià.
-Activitats d’aprenentatge:
Explicació del significat de mots amb sufixos llatins.Identificació en frases de les paraules que contenen sufix.Explicació del significat de mots que incorporen determinats sufixos.Cerca de vocabulari format a partir de sufixos.Identificació del sufix llatí d’una sèrie de paraules.
Explicació de la política d’Octavi August.Relació de fets amb l’emperador corresponent. Explicació d’una imatge en què apareix la guàrdia pretoriana.Explicació del significat d’una imatge amb contingut històric.Relació d’una frase amb l’emperador que la va pronunciar.
Cerca d’un mapa amb la màxima expansió de l’Imperi romà. Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 89, Act. 14 a 18Pàg. 92, Act. 19, 20, 21, 22, 23, 24
Pàg. 93
-Activitats d’avaluació:
Compleció de sèries amb termes que incorporen sufixos llatins.
Cerca al diccionari de definicions de paraules amb sufixos llatins.
Elaboració d’una fitxa sobre un emperador romà. Ordenació cronològica d’emperadors. Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació:Pàg. 94, AV 4; Pàg. 95, R 4Pàg. 94, AV 5Pàg. 95, R 5Pàg. 95, AM 3
Examen i recuperació (pag.15)
Unitat VII: La societat romana
1ª Sessió
-Continuguts
Els adjectius de la tercera declinació.Pronoms. Els demostratius.Pronoms. Els demostratius.Evolució de les vocals.
-Activitats d’aprentatge:
Traducció de frases. text. Declinació de sintagmes en determinats casos.Traducció de frases.Retroversió de frases.Traducció de textos.Identificació de la paraula catalana derivada de certs mots llatins.Identificació de fenòmens fonètics en el pas del llatí al català.Resposta d’una pregunta sobre l’evolució de les vocals finals llatines.
Explicació de l’evolució dels diftongs del llatí al català.Identificació del mot català procedent de termes llatins, identificant el fenomen de l’evolució.
-Activitats: Pàg. 99, Act. 3, 4Pàg. 101, Act. 5, 6, 7, 8, 9
Pàg. 102, Act. 10; Pàg. 103, Act. 11 a 14
-Activitats d’avaluació:
Relació de substantius i adjectius, formant sintagmes.
Traducció de frases text. Unió de síl•labes per formar demostratius.
Retroversió de frases.Substitució de paraules per formes pronominals.
Traducció d’un diàleg.Explicació de l’evolució del vocalisme sobre casos concrets.
Explicació de l’evolució de les vocals d’un conjunt de mots.
-Avaluació Pàg. 110, AV 2, 3,4,5; Pàg. 111, R 1
Pàg. 111, R 2; 3; 4; Pàg. 111, AM 1Pàg. 111, R 5
2ª Sessió
-Continuguts
Els llatinismes.Les classes socials.Les classes socials.La lírica.
Lívia Drusil•la.
-Activitats d’aprentatge:
Accentuació de llatinismes, si és necessari.Escriptura de llatinismes dins d’una sèrie de frases.Detecció dels errors d’una sèrie d’afirmacions.
Compleció d’un esquema sobre la societat romana.Compleció d’una taula sobre l’equiparació entre patricis i plebeus.Comentari d’un text de Plini sobre els esclaus.
Identificació en un text de Plaute de la manera d’aconseguir la llibertat els esclaus.
Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 105, Act. 15, 16Pàg. 108, Act. 17, 18, 20, 21
Pàg. 109
-Activitats d’avaluació:
Explicació de la diferència entre lèxic patrimonial, cultismes i llatinismes.Escriptura del plural de certs llatinismes.Indicació dels llatinismes que es refereixen al concepte d’error.
Definició de conceptes sobre les classes socials. Indicació dels components de certes classes socials.Explicació de qui eren els poetae novi.Explicació de l’origen del mot “lírica”.Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluacio: Pàg. 110, AV 6; 7,8,9; Pàg. 111, R 6, 7,8
; Pàg. 111, AM 2
Unitat VIII: El Baix Imperi
1ª Sessió
-Continguts
Els pronoms. Personals, possessius, anafòric i d’identitat.Els pronoms. Personals, possessius, anafòric i d’identitat.La quarta i la cinquena declinació.
Evolució del vocalisme.Els llatinismes. Locucions.
El Baix Imperi.
-Acticvitats d’aprenentatge:
Compleció de sèries pronominals.
Substitució de pronoms per sintagmes que hi siguin equivalents.
Resposta de preguntes substituint-ne certs mots per pronoms. Traducció de frases text. Identificació de la forma correcta en una sèrie de frases.Traducció d’oracions. Deducció dels mots catalans derivats de termes llatins.Compleció d’un quadre explicant els fenòmens fonètics en el pas llatí-català.Selecció de la paraula que no presenta síncope.Elaboració d’un quadre amb l’evolució al català de certs fenòmens i paraules relacionades. Identificació dels contraris de certes expressions.Compleció de frases amb expressions llatines.Escriptura de frases amb expressions llatines.Identificació del valor de l’expressió ecce homo en el passatge original.Indicació de la certesa o falsedat de certes afirmacions.
Ordenació cronològica d’emperadors.
-Activitats: Pàg. 116, Act. 2, 3, 4. 5, 6Pàg. 117, Act. 7, 8Pàg. 119, Act. 9 a 12Pàg. 121, Act. 13 a 16Pàg. 124, Act. 17, 1
-Activitats d’avaluació:
Traducció de frases. Traducció d’un text. Substitució de paraules per pronoms. .Selecció de la paraula que no ha patit la mateixa evolució que les altres.Identificació de l’evolució del vocalisme de certs mots.
Escriptura de frases amb determinades locucions. Explicació del significat de certes locucions llatines.
Elaboració d’un resum amb les característiques del Baix Imperi.
-Avaluació: Pàg. 126, AV 2, 3,4.,5,6; Pàg. 127, R 1 , 2; Pàg. 127, AM ; Pàg. 127, R3, 4
2ª Sessió
-Continguts
El Baix Imperi.L’epigrama. Gal•la Placídia.
-Acticvitats d’aprenentatge:
Identificació de l’emperador a què fa referència un text.Resposta de preguntes sobre una imatge. Comentari d’un mapa amb els regnes germànics.Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 124, Act. 19, 20, 21Pàg. 125
-Activitats d’avaluació:
Identificació del terme a què fan referència certes definicions.
Indicació de les característiques de les composicions de Marcial.
Explicació de la relació que hi ha entre l’obra de Marcial i Roma.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació:Pàg. 127, R 5Pàg. 126, AV 7; Pàg. 127, R 6; Pàg. 127, AM 2
-Examen i recuperació (pag 15 )
Unitat IX: Roma a Catalunya
1ª Sessió
-Continguts
El pretèrit plusquamperfet i el futur perfet d’indicatiu.El pretèrit plusquamperfet i el futur perfet d’indicatiu.El pronom relatiu.
-Activitats d’aprenentatge:
Pas de frases a pretèrit imperfet o a pretèrit plusquamperfet.
Identificació de la forma verbal que no està en el mateix temps que les altres.
Traducció de frases i classificació dels seus verbs.
Identificació de la forma de relatiu llatí que correspondria a un relatiu català.Identificació de la forma correcta de relatiu.Escriptura en frases de la forma adequada de relatiu.
-Activitats: Pàg. 131, Act. 1, 2Pàg. 131, Act. 3, 4, 5Pàg. 132, Act. 6, 7; Pàg. 133, Act. 8, 9
-Activitats d’avaluació:
Compleció d’una graella amb les característiques dels relatius.
Traducció de frases. Traducció d’un text. frases.
-Avaluació: Pàg. 142, AV 1Pàg. 142, AV 2Pàg. 142, AV 3; Pàg. 143, R 1
2ª Sessió
-Continguts
El pronom relatiu.Evolució de les consonants.Els camps semàntics.
La ciència i la tècnica.Els romans a Catalunya.
-Activitats d’aprenentatge:
Retroversió de frases.Traducció d’un text.Traducció d’un diàleg.
Cerca de derivats catalans de certes paraules, identificant el fenome que ha tingut lloc.Classificació de paraules segons el tractament que han tingut b, d, g.
Comparació de l’evolució de grups consonàntics en català i castellà.
Identificació dels mots catalans corresponents a paraules llatines.
Cerca de mots catalans procedents de determinades paraules llatines.
Explicació del significat de mots acabats en –gàmia.
Relació de paraules llatines amb termes vulgars i amb cultismes.
Relació de mots grecollatins pertanyents a la mateixa part del cos.
Classificació de mots segons el sufix que incorporen.Cerca del significat etimològic d’un mot. Indicació de la certesa o falsedat de determinades afirmacions.
Explicació dels fenòmens que va comportar la romanització en certs àmbits.
-Activitats: Pàg. 133, Act. 10, 11, 12Pàg. 135, Act. 13 a 17Pàg. 137, Act. 18 a 23
Pàg. 140, Act. 24, 25
-Activitats d’avaluació:
Traducció d’un text.Explicació de per què determinades paraules són cultismes.Escriptura de termes catalans derivats de mots llatins.Separació dels components que formen una paraula. Explicació del significat d’un sufix.
Compleció d’una taula sobre la presència dels romans a Catalunya.
-Avaluació: Pàg. 143, R 2; Pàg. 143, AM 1Pàg. 142, AV 4; Pàg. 143, R 3
Pàg. 142, AV 5; Pàg. 143, R 4Pàg. 142, AV 6
Unitat X: La religió
1ª Sessió
-Continguts
La veu passiva. Temes de present..El participi.
-Activitats d’aprenentatge:
Transformació de frases en veu activa a veu passiva.
Traducció de frases passives, identificant-ne el complement agent.
Compleció d’una taula de participis.Substitució d’oracions de relatiu per construccions de participi.Transformació de construccions de participi en oracions de relatiuIdentificació de les frases aplicables a una imatge.
-Activitats:Pàg. 147, Act. 1Pàg. 147, Act. 2, 3Pàg. 149, Act. 4, 5, 6 7, 8, 9
-Activitats d’avaluació:
Compleció d’una graella amb l’anàlisi de formes verbals.Traducció de frases text.
-Avaluació:Pàg. 158, AV 1Pàg. 158, AV 2; Pàg. 159, R 1,2Pàg. 158, AV 3 Pàg. 159, AM 1
2ª Sessió
-Continguts
Evolució dels substantius i dels adjectius.Els camps semàntics. .La religió romana.Els sacrificis. Calígula.
-Activitats d’aprenentatge:
Explicació de fenòmens que van tenir lloc en el pas del llatí al català.
Indicació de la manera d’expressar en català les funcions sintàctiques dels casos.
Transformació de frases de llatí vulgar a llatí clàssic.Identificació dels fenòmens impropis del llatí clàssic que apareixen en un text. Compleció de frases amb la paraula adequada. Relació d’una imatge amb la paraula que la representa.Cerca al diccionari del significat actual i originari de certs mots.Cerca en un text de tots els mots pertanyents al camp semàntic de la religió. Selecció dels actes de culte propis de la religiositat romana.Compleció d’una taula sobre els sacerdots romans.Indicació del que representen determinades imatges.
Resposta de preguntes d’un text sobre Neró.
Relació d’auspicis amb l’element en què es basen.Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats:Pàg. 151, Act. 10 a 13Pàg. 153, Act. 14 a 17Pàg. 156, Act. 18,19, 20, 21, 22Pàg. 157
-Activitats d’avaluació:
Explicació de la diferència entre llatí clàssic i llatí vulgar pel que fa a l’ús de preposicions.Cita de paraules d’origen llatí pertanyents al camp de la religió.
Explicació de l’evolució semàntica d’un mot.Cerca del significat de certs termes per a la religió romana. Relació entre ells de termes religiosos.Compleció d’un esquema sobre la religió romana.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació:Pàg. 158, AV 4,5,; Pàg. 159, R 3 , 4,5; Pàg. 159, AM 2Pàg. 158, AV Pàg. 159, AM 3
Examen i recuperació (pag 15 )
Unitat XI: La mitologia romana
1ª Sessió
-Continguts
La veu passiva. Temes de perfet.La veu passiva. .Els graus de l’adjectiu. El comparatiu.L’evolució dels verbs.Els camps semàntics. Els tòpics literaris.
La mitologia romana.
-Activitats d’aprenentatge:
Relació de formes que estan en la mateixa persona i nombre.
Transformació de frases a perfet d’indicatiu passiu.Traducció d’un text amb formes de veu passiva. Escriptura dels comparatius de superioritat d’adjectius.
Transformació del segon terme de comparació de certes frases.Traducció de frases textos.Indicació de la veritat o falsedat d’afirmacions.
Cerca del verb català a què ha donat lloc un verb llatí.Escriptura del mot català a què ha donat lloc un mot llatí.Compleció de sèries d’evolució verbal.Compleció d’una taula amb l’evolució de la veu pasLectura d’un text de transició del llatí al català, i resposta de preguntes.Escriptura dels tòpics que es poden relacionar amb determinats temes.
Identificació del tòpic literari que apareix en uns poemes.
Compleció d’un esquema sobre els déus romans primitius.Relació de déus amb l’atribut que els caracteritza.
-Activitats: Pàg. 163, Act. 1, 2. 3Pàg. 165, Act. 4 a 8
Pàg. 166, Act. 9; Pàg. 167, Act. 10 a 14Pàg. 169, Act. 15, 16Pàg. 172, Act. 17, 18
-Activitats d’avaluació:
Traducció d’un text.Traducció d’un text.Anàlisi de formes verbals.
Identificació de l’adjectiu correcte en una frase.
Indicació dels verbs catalans derivats de certs verbs llatins.
Explicació de l’evolució del futur del llatí al català. Identificació d’un tòpic en una pintura.Relació de tòpics literaris amb el que expressen.Indicació del déu competent per a certes qüestions.
-Avaluació: Pàg. 174, AV 2,4,5;; Pàg. 175, R 1,2Pàg. 174, AV 1; ;Pàg. 175, AM 1; Pàg. 175, R 3; Pàg. 175, R 3Pàg. 174, AV 6
2ª Sessió
-ContingutsLa mitologia romana.L’elegia. Ovidi.
-Activitats d’aprenentatge:
Detecció de divinitats romanes que apareixen en noms catalans.
Explicació de mots catalans basats en noms de divinitats romanes.
Comparació de dues representacions de caràcter divinitzador.Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 172, Act. 19, 20, 21Pàg. 173
-Activitats d’avaluació:
Classificació dels déus romans en originaris i d’origen grec.
Indicació de les obres més importants d’Ovidi. Explicació del concepte d’elegia.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació:Pàg. 175, R 5Pàg. 174, AV 7; Pàg. 175, R 6; Pàg. 175, AM 2
Unitat XII: El dret
1 Sessió
-Continguts
L’infinitiu.Els graus de l’adjectiu. El superlatiu.
Evolució dels demostratiusEls camps semàntics. El vocabulari jurídic.
.El dret romà.Els banquers. Marc Tul•li Ciceró.
-Activitats d’aprenentatge:
Traducció d’una frase i resposta de preguntes sobre ella.Escriptura de la terminació de mots incomplets.Identificació del subjecte de les oracions d’infinitiu.Traducció de frases.text.Formació del superlatiu de certs adjectius.
Relació dels graus que pertanyen a un mateix adjectiu.Compleció d’una graella amb els graus de l’adjectiu..Escriptura del superlatiu que falta en certes frases.Retroversió de frases..Explicació dels graus de proximitat del demostratiu llatí.Indicació de l’origen de les formes este, esta.Explicació de l’origen de nosaltres, vosaltres.Resposta de preguntes sobre textos en català antic.
Compleció de frases amb expressions llatines que hi vagin bé.
Redacció de frases amb expressions llatines relacionades amb el dret.
Explicació del significat de la llei del talió
Indicació del poder legislatiu de certes assemblees o persones.Resposta de preguntes sobre el ius honorarium.Resolució de casos senzills de dret romà.Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats:.
Pàg. 179, Act. 1, 2, 3, 4, 5Pàg. 181, Act. 6 a 12Pàg. 182, Act. 13 a 16
Pàg. 183, Act. 17, 18Pàg. 186, Act. 19, a 25
Pàg. 187
-Activitats d’avaluació
Escriptura de l’infinitiu de certs verbs.Traducció d’un text.Relació de frases amb la seva traducció.Formació de comparatius i superlatius de certs verbs. Traducció de frases. Escriptura del comparatiu i el superlatiu de certs adjectius.Compleció d’afirmacions sobre el pas del llatí al català. Compleció d’un esquema sobre els demostratius.
Selecció de l’expressió jurídica apta per a certs contextos.Explicació d’expressions jurídiques. Indicació de la falsedat o correcció de certes afirmacions. Indicació de les normes que s’adoptaven en assemblees.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació: .
Pàg. 188, AV 1,2,3 4,5,6,7; Pàg. 189, R 2; 3,5,6; Pàg. 189, AM 1,2 Pàg. 189, R 1,4 P
-Examen i recuperacio (pag 15)
AVALUACIÓ.
Avaluació contínua : Es valora la progressió dels alumnes i es mesura el grau en què es vagin assolint els diferents objectius didàctics i formatius, en el treball de cada dia; amb aquesta finalitat es corregeixen i s'avaluen els exercicis, treballs i altres activitats que l'alumne ha d'anar presentant periòdicament, els quals ponderen en la nota trimestral aproximadament un 25%.
Avaluació sumativa . Constituïda pels exàmens o proves avaluables objectivament; amb un pes en la nota trimestral d’aprox. un 75%.
L’actitud de l’alumne, és a dir, la seva predisposició o interès per l’aprenentatge de la matèria, l'esforç i el treball personals, l’assistència a les classes, també tenen el seu reflex en el procés d'avaluació i, especialment, contribueixen a acabar de perfilar la nota que obté l'alumne (la nota trimestral i la nota final ). Així, doncs, es té en compte, entre d'altres, l'assistència regular a les classes, la participació en les activitats didàctiques, la presentació regular dels exercicis, treballs i altres activitats, la conducta a l'aula.
Per aprovar una avaluació trimestral caldrà obtenir com a mínim un 5 en la nota trimestral. En tot cas, la mitjana de les notes obtingudes en els exàmens no ha d'ésser inferior a 4’5.
Recuperació de la matèria: Bona part de la matèria, concretament la de caràcter lingüístic, té un caràcter acumulatiu; per aquesta raó superar l’ examen trimestral següent comporta la recuperació dels continguts lingüístics del anterior suspès. Els continguts de caràcter històric i cultural, però, no solen tenir caràcter acumulatiu i, per tant, pot passar que s’hagin de recuperar temes específics, encara que es tingui aprovat l’ examen trimestral. A final de curs, la prova extraordinaria servirà per a la recuperació de la part de la matèria no superada anteriorment, ja sigui la part lingüística o bé temes d’història i civilització, o fins i tot les dues parts, segons quin sigui el cas de l’alumne.
Programació d’unitat i temporització (sessions)
Unitat I : Roma, caput mundi
1ª Sessió :
- Continguts: Lectura i audició del text inicial. L’alfabet i la fonètica llatina. : Morfologia del nom. Gènere i nombre. Declinacions.
- Activitats d’aprenentatge: Lectura de paraules llatines.Lectura d’un text i identificació de síl•labes llargues i breus. Anàlisi sintàctica de frases.Resposta de preguntes sobre l’estructura de frases llatines. Identificació de casos en frases llatines
- Activitats.Pàg. 6, Act. 2: Pàg. 8, Act. 3, 4 , 5, 6.
- Activitats d’avaluació: Conèixer els elements bàsics de la morfologia nominal.Conèixer la forma d’enunciar els substantius Indicació del cas en què estarien certes paraules en llatí. Compleció d’una taula sobre els casos llatins. Explicació de la necessitat de saber el nominatiu i el genitiu d’un nom
- Avaluació: Pàg. 14: AV 1: Pàg. 14: AV 2,3 Pàg. 15: R 1
2 Sessió :
( cada sessió es realitza en dues hores lectives )
-Continguts: Morfologia del verb. La història de la llengua llatina. : La fundació de Roma: entre el mite i la història. L’èpica. Virgili.
-Activitats d’aprenentatge:
Resposta de preguntes sobre el verb llatí.Identificació de conjugacions llatines.Identificació d’arrels verbals.
Resposta de preguntes sobre la història de la llengua llatina.Cerca a Internet d’informació sobre el poble indoeuropeu.
Compleció d’un text amb informació sobre la fundació de Roma.
Lectura d’un text sobre el rapte de les sabines i relació amb un quadre.
Cerca a Internet d’informació sobre el Septimontium.
Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia
-Activitats: Pàg. 8, Act. 7, 8, 9 Pàg. 10, Act. 10, 11
-Activitats d’avaluació:
Indicació de les formes que es proporcionen en enunciar un verb.Reflexió sobre les formes que donen els diccionaris d’un verb.Traducció d’una frase tenint en compte la morfologia nominal i verbal.
Redacció amb paraules pròpies de la llegenda de la fundació de Roma.
Identificació del moment del mite a què pertany una pintura.
Passeig virtual per la ciutat de Roma.
Explicació de les característiques de l’èpica llatina.
Compleció de frases amb informació sobre l’èpica romana.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació: Pàg. 14: AV 4,5,6; Pàg. 15: R 2,3,4 Pàg. 15: AM 1,2,3
-Examen i recuperació ( pàg.15 )
Unitat II: La Monarquia romana
1ª Sessió
-Continguts:La primera declinació. El present d’indicatiu de la primera i la segona conjugació. El present d’indicatiu del verb sum.
-Activitats d’aprenentatge:
Anàlisi morfològica i canvi del nombre de paraules.
Declinació de substantius de la primera declinació.
Indicació del cas i el nombre d’una sèrie de paraules.
Classificació de sintagmes segons el cas.
Anàlisi morfològica de formes verbals.Traducció i classificació de frases.
Explicació de la diferència que hi ha entre un verb copulatiu i un de predicatiu.
Traducció de frases.Reflexió sobre els valors del verb sum en les frases traduïdes.
-Activitats: Pàg. 19, Act. 1, 2Pàg. 19, Act. 3,
-Activitats d’avaluació:
Resposta de preguntes sobre la primera declinació.
Declinació de paraules de la primera declinació.Identificació de la paraula correcta en una frase. Activitats d’avaluacióRelació de frases amb la seva traducció.
Traducció de frases i textos. Relació de frases amb la seva traducció.
-Avaluació: Pàg. 30: AV 4; Pàg. 31, AM 2Pàg. 30: AV 5; Pàg. 31: R 1; Pàg. 31: R 2; Pàg. 31, AM 1
2ª Sessió
-Continguts :
Etapes de la història de la llengua llatina. Mots hereditaris i cultismes. Els doblets
-Activitats d’aprenentatge:
Compleció d’una taula amb les etapes del llatí. Classificació en un mapa de les llengües itàliques.Elaboració d’un quadre amb mots hereditaris i cultismes. Identificació de l’arrel culta de certes paraules. Indicació en una imatge del cos humà dels termes llatins corresponents.
-Activitats:Pàg. 23, Act. 12, 13Pàg. 25, Act. 14, 15, 16
-Activitats d’avaluació:
Resposta de preguntes sobre els primers textos en llatí.
Relació d’etapes del llatí amb la seva època. Cerca dels mots catalans derivats de certs termes llatins.Indicació dels mots llatins que han donat cultismes.
-Avaluació: Pàg. 30: AV 6; Pàg. 31: R 3Pàg. 30: AV 7; Pàg. 31, AM 3
3ª Sessió
-Continguts:
La Monarquia. Característiques.La Monarquia. Els reis.Els noms dels romans.Tarquini el Superb.
-Activitats d’aprenentatge:
Compleció d’una taula amb dades dels reis de Roma.
Explicació del significat dels drets d’auspicium i imperium. Relació d’obres amb el rei que les va manar fer.Indicació del significat d’una explicació. Comparació de la monarquia romana amb l’actual. Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 28, Act. 17, 18Pàg. 28, Act. 19, 20Pàg. 29
-Activitats d’avaluacio:
Explicació del poder dels reis, a Roma. Indicació del nom dels quatre reis sabins de Roma. Indicació de les funcions del Senat a Roma.Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació: Pàg. 30: AV 8Pàg. 30: AV 6; Pàg. 31: R 4Pàg. 31: AM 4
-Examen i recuperació ( pàg. 15)
Unitat III: La República romana
1ª Sessió
-Continguts
La segona declinació.La segona declinació.Els adjectius de tres terminacions.
-Activitats d’aprenentatge:
Selecció del cas i nombre d’una sèrie de formes.
Indicació del gènere de noms classificant-los en una taula.Selecció del cas correcte per als noms d’una frase.Anàlisi i traducció de frases.Declinació de sintagmes en diversos casos.Traducció d’un text i compleció dels buits amb les paraules adequades.
-Activitats: Pàg. 35, Act. 1, 2Pàg. 35, Act. 3, 4Pàg. 36, Act. 5, 6
-Activitats d’avaluacio:
Anàlisi morfològica de mots de la segona declinació.
Compleció d’una taula amb mots de la segona declinació. Traducció de frases.
-Avaluació: Pàg. 46, AV 1Pàg. 46, AV 2; Pàg. 46, AV 3; Pàg. 47, R 1; Pàg. 47, AM 1
2ª Sessió
-Continguts
El present d’indicatiu de la tercera i la quarta conjugació.
El llatí vulgar.Els prefixos d’origen llatí.Activitats d’aprenentatgeAnàlisi de formes verbals.Compleció de frases amb la forma verbal adequada.Traducció de frases i canvi del nombre dels verbs. Selecció de característiques pròpies del llatí vulgar.
Comparació d’un text romanç amb la traducció catalana.Comentari d’un mapa amb la distribució de diverses solucions de la llengua vulgar. Escriptura de mots amb una sèrie de prefixos.Formació de paraules relacionant lexemes.Construcció de mots amb prefixos d’origen llatí.Compleció de paraules amb el prefix adequat.
-Activitats: Pàg. 37, Act. 7, 8, 9, 10Pàg. 39, Act. 11, 12, 13Pàg. 41, Act. 14, 15, 16, 17
-Activitats d’avaluacio:
Traducció d’un text.Retroversió de frases.
Explicació del concepte de llatí vulgar. Explicació de fonts per al coneixement del llatí vulgar.Cerca de mots amb determinats prefixos. Identificació de la paraula corresponent a certes definicions.
-Avaluacio:Pàg. 46, AV 4; Pàg. 47, AM 2; Pàg. 47, AM 3Pàg. 46, AV 5; Pàg. 47, R 2
Pàg. 46, AV 6; Pàg. 47, R 3
3ªSessió
-Continguts:
La República.La comèdia. Anníbal.
-Activitats d’aprenentatge:
Comparació del sistema monàrquic amb el republicà.
Explicació de l’abast de determinades lleis republicanes.Compleció d’un quadre sobre les guerres púniques.Explicació dels episodis il•lustrats en certes imatges.
Explicació de l’episodi al qual fa referència un text.Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 44, Act. 18, 19Pàg. 44, Act. 20 a 22Pàg. 45
-Activitats d’avaluació:
Elaboració d’un esquema amb les fases d’expansió durant la República.Indicació de les fases d’equiparació entre patricis i plebeus.Cerca d’informació sobre Espàrtac.
Cerca del significat de l’expressió “victòria pírrica”.
Resposta de preguntes sobre la comèdia romana.Pronunciament sobre el concepte de “plagi” a la comèdia romana.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació: Pàg. 46, AV 7Pàg. 47, R 4; Pàg. 47, AM 4; Pàg. 47, AM 5Pàg. 46, AV 8; Pàg. 47, R 5; Pàg. 47, AM 6
Unitat IV: El sistema polític republicà
1ª Sessió
-Continguts:
Lectura i audició del text inicial.
La tercera declinació.L’imperfet d’indicatiu.
.Les llengües romàniques en l’actualitat. Grup central i ibèric.
-Activitats d’aprenentatge:
Identificació dels substantius de tema en consonant.
Anàlisi morfològica de substantius i canvi dels nombres. Traducció de frases.
Conversió de presents a l’imperfet d’indicatiu.Escriptura de formes verbals.
Traducció de frases i anàlisi de formes verbals.Traducció de frases i canvi dels temps verbals. Compleció d’un text amb les paraules que hi falten.
Traducció d’un text.
Relació de frases amb una il•lustració.
Identificació de les llengües romàniques en un mapa.Compleció d’una taula amb dades lingüístiques.Identificació de la llengua romànica més propera al català.
Consulta en línia d’un vocabulari occità-catal
-Activitats: Pàg. 51, Act. 1,2,3Pàg. 52, Act. 4, 5; Pàg. 53, Act. 6, 7 8, 9, 10
Pàg. 55, Act. 11 a 15
-Activitats d’avaluació:
Indicació del nombre i cas de paraules. Identificació del nominatiu singular de sintagmes. Relació de substantius i adjectius per formar sintagmes.
Pas de formes verbals a l’imperfet o al present.
Compleció i traducció de frases textos.Retroversió de frases.
Resposta de preguntes sobre les llengües romàniques.Explicació dels elements comuns entre les llengües romàniques.
-Avaluació:Pàg. 62, AV 1Pàg. 63, R 1; R 2
Pàg. 62, AV 2, AV 3; AV 4; AV 5,6; Pàg. 63, AM 1; AM 2 Pàg. 63, R 3
2ª Sessió
-Continguts: Els radicals llatins. Cultismes.
Magistratures i institucions republicanes. Magistratures i institucions republicanes.
La propaganda electoral a Pompeia. Cató el Censor.
-Activitats d’aprenentatge:
Explicació del significat de cultismes.Combinació de radicals llatins per obtenir mots catalans.Compleció de frases amb llatinismes.Identificació de l’arrel llatina d’una sèrie de paraules.Cerca de cultismes que continguin determinades arrels llatines.
Relació de magistratures amb les seves funcions.Compleció d’un quadre amb els magistrats adequats. Comentari del cursus honorum d’un personatge.
Comparació del Senat romà amb el Parlament català.
Comentari d’un text de Polibi sobre el Senat romà. Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 57, Act. 16 a 20Pàg. 60, Act. 21, 22t. 23, 24, 25
Pàg. 61
-Activitats d’avaluació:
Explicació del significat de mots formats amb radicals llatins. Explicació de titulars de diari amb radicals llatins.
Compleció d’un esquema amb les institucions republicanes. Ordenació dels càrrecs del cursus honorum.
Cerca d’informació sobre un personatge.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició
-Avaluació:Pàg. 62, AV 7,8; Pàg. 63, R 4, R 5; Pàg. 63, AM 3,4
-Examen i recuperacio (pàg.15)
Unitat V: La fi de la República
1ª Sessió
-Continguts:
La tercera declinació.El futur imperfet d’indicatiu.L’imperfet i el futur imperfet d’indicatiu del verb sum.
Les llengües romàniques en l’actualitat. El grup italoromànic, gal•loromànic i oriental.
Els radicals llatins. Cultismes.
-Activitats d’aprenentatge:
Relació de paraules llatines amb la seva traducció. Selecció de la paraula llatina que no està en el mateix cas que les altres.
Traducció de frases. text. Selecció de la forma verbal que no està en el mateix temps que les altres.Compleció d’una taula amb frases en present, imperfet i futur.
Traducció d’oracions.Traducció de frases i pas dels verbs al present.
Compleció de les paraules d’una frase amb les terminacions adequades.
Traducció d’un text. Elaboració d’una fitxa sobre diverses llengües romàniques.
Resposta de preguntes sobre textos en italià i en francès.
Cerca de les paraules catalanes, franceses, italianes i castellanes corresponents a mots llatins. Explicació del significat de paraules amb prefixos llatins.
Cerca del radical llatí corresponent a certes definicions.Cerca de cardinals en una sopa de lletres.
-Activitats: Pàg. 67, Act. 1, 2, 3, 4Pàg. 68, Act. 5, 6, 7Pàg. 69, Act. 8, 9, 10Pàg. 71, Act. 11, 12, 13Pàg. 73, Act. 14, 15, 16
-Activitats d’avaluació:
Canvi del nombre de certes expressions.Selecció de la paraula que no està en el mateix cas que les altres.Indicació del plural de certs acusatius.
Traducció de frases textAnàlisi de formes verbals llatines.
Traducció de frases i indicació del temps en què estan.
Compleció d’un esquema sobre les llengües romàniques actuals. Indicació de la llengua romànica que no es parla a Europa. Identificació del numeral llatí de certs mots.Identificació de cultismes corresponents a certes definicions
-Avaluació:Pàg. 78, AV 1,2,3,4,5,6,7; Pàg. 79, R 1,2,3,4,5 Pàg. 79, AM 1
2ª Sessió
Continguts:
La fi de la República..L’oratòria. Cleòpatra.
-Activitats d’aprenentatge:
Compleció d’un quadre sobre Pompeu, Cèsar i Cras.
Ordenació d’episodis de la vida de Juli Cèsar.Relació de frases famoses de Juli Cèsar amb el moment en què les va pronunciar.Explicació del significat històric d’una imatge.
Col•locació d’episodis en una línia del temps. Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 76, Act. 17, 18Pàg. 76, Act. 19, 20, 21Pàg. 77
-Activitats d’avaluació:
Compleció de frases sobre el sistema republicà. Relació de personatges amb fets que van protagonitzar. Cerca d’informació sobre el calendari en època de Juli Cèsar.
Explicació de la importància de la retòrica a la República.Indicació del nom del principal orador romà.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació:Pàg. 78, AV 8,9 Pàg. 79, R 6,7; AM 2; 3
Unitat VI: L’Alt Imperi
1ª Sessió
-Continguts
La tercera declinació Temes en vocal.Temes mixtos.El pretèrit perfet d’indicatiu.
Els primers textos en català.
-Activitats d’aprenentatge:
Declinació de temes en vocal.Compleció d’una taula amb substantius en diversos casos. Identificació del substantiu que no està en el mateix cas que els altres.
Traducció de frases. text. Selecció de la categoria de paraules de la tercera declinació.Traducció Retroversió de frases.
Cerca de l’arrel de perfet de certs verbs.Traducció de frases amb pretèrits perfets.
Relació d’esdeveniments importants per a l’origen del català.Comentari d’un fragment de les Homilies d’Organyà.Relació de documents amb el comtat en què es van produir.
-Activitats:Pàg. 83, Act. 1, 2,3,4,5Pàg. 84, Act. 6, 7, 8Pàg. 85, Act. 9, 10Pàg. 87, Act. 11, 12, 13
-Activitats d’avaluació:
Compleció d’una graella amb casos nominals.
Traducció de frases i textos. Relació de paraules amb la seva traducció, especificant-ne cas i nombre. Comentari d’un text sobre els primers textos en català.
Explicació de la importància de les Homilies d’Organyà per a la història de la llengua.
-Avaluació:Pàg. 94, AV 1,2,3Pàg. 95, R 1,2,3; Pàg. 95, AM 1, 2;
2ª Sessió
-Continguts:
Els sufixos d’origen llatí.L’Alt Imperi.L’Alt Imperi.La damnatio memoriae.
Adrià.
-Activitats d’aprenentatge:
Explicació del significat de mots amb sufixos llatins.Identificació en frases de les paraules que contenen sufix.Explicació del significat de mots que incorporen determinats sufixos.Cerca de vocabulari format a partir de sufixos.Identificació del sufix llatí d’una sèrie de paraules.
Explicació de la política d’Octavi August.Relació de fets amb l’emperador corresponent. Explicació d’una imatge en què apareix la guàrdia pretoriana.Explicació del significat d’una imatge amb contingut històric.Relació d’una frase amb l’emperador que la va pronunciar.
Cerca d’un mapa amb la màxima expansió de l’Imperi romà. Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 89, Act. 14 a 18Pàg. 92, Act. 19, 20, 21, 22, 23, 24
Pàg. 93
-Activitats d’avaluació:
Compleció de sèries amb termes que incorporen sufixos llatins.
Cerca al diccionari de definicions de paraules amb sufixos llatins.
Elaboració d’una fitxa sobre un emperador romà. Ordenació cronològica d’emperadors. Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació:Pàg. 94, AV 4; Pàg. 95, R 4Pàg. 94, AV 5Pàg. 95, R 5Pàg. 95, AM 3
Examen i recuperació (pag.15)
Unitat VII: La societat romana
1ª Sessió
-Continuguts
Els adjectius de la tercera declinació.Pronoms. Els demostratius.Pronoms. Els demostratius.Evolució de les vocals.
-Activitats d’aprentatge:
Traducció de frases. text. Declinació de sintagmes en determinats casos.Traducció de frases.Retroversió de frases.Traducció de textos.Identificació de la paraula catalana derivada de certs mots llatins.Identificació de fenòmens fonètics en el pas del llatí al català.Resposta d’una pregunta sobre l’evolució de les vocals finals llatines.
Explicació de l’evolució dels diftongs del llatí al català.Identificació del mot català procedent de termes llatins, identificant el fenomen de l’evolució.
-Activitats: Pàg. 99, Act. 3, 4Pàg. 101, Act. 5, 6, 7, 8, 9
Pàg. 102, Act. 10; Pàg. 103, Act. 11 a 14
-Activitats d’avaluació:
Relació de substantius i adjectius, formant sintagmes.
Traducció de frases text. Unió de síl•labes per formar demostratius.
Retroversió de frases.Substitució de paraules per formes pronominals.
Traducció d’un diàleg.Explicació de l’evolució del vocalisme sobre casos concrets.
Explicació de l’evolució de les vocals d’un conjunt de mots.
-Avaluació Pàg. 110, AV 2, 3,4,5; Pàg. 111, R 1
Pàg. 111, R 2; 3; 4; Pàg. 111, AM 1Pàg. 111, R 5
2ª Sessió
-Continuguts
Els llatinismes.Les classes socials.Les classes socials.La lírica.
Lívia Drusil•la.
-Activitats d’aprentatge:
Accentuació de llatinismes, si és necessari.Escriptura de llatinismes dins d’una sèrie de frases.Detecció dels errors d’una sèrie d’afirmacions.
Compleció d’un esquema sobre la societat romana.Compleció d’una taula sobre l’equiparació entre patricis i plebeus.Comentari d’un text de Plini sobre els esclaus.
Identificació en un text de Plaute de la manera d’aconseguir la llibertat els esclaus.
Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 105, Act. 15, 16Pàg. 108, Act. 17, 18, 20, 21
Pàg. 109
-Activitats d’avaluació:
Explicació de la diferència entre lèxic patrimonial, cultismes i llatinismes.Escriptura del plural de certs llatinismes.Indicació dels llatinismes que es refereixen al concepte d’error.
Definició de conceptes sobre les classes socials. Indicació dels components de certes classes socials.Explicació de qui eren els poetae novi.Explicació de l’origen del mot “lírica”.Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluacio: Pàg. 110, AV 6; 7,8,9; Pàg. 111, R 6, 7,8
; Pàg. 111, AM 2
Unitat VIII: El Baix Imperi
1ª Sessió
-Continguts
Els pronoms. Personals, possessius, anafòric i d’identitat.Els pronoms. Personals, possessius, anafòric i d’identitat.La quarta i la cinquena declinació.
Evolució del vocalisme.Els llatinismes. Locucions.
El Baix Imperi.
-Acticvitats d’aprenentatge:
Compleció de sèries pronominals.
Substitució de pronoms per sintagmes que hi siguin equivalents.
Resposta de preguntes substituint-ne certs mots per pronoms. Traducció de frases text. Identificació de la forma correcta en una sèrie de frases.Traducció d’oracions. Deducció dels mots catalans derivats de termes llatins.Compleció d’un quadre explicant els fenòmens fonètics en el pas llatí-català.Selecció de la paraula que no presenta síncope.Elaboració d’un quadre amb l’evolució al català de certs fenòmens i paraules relacionades. Identificació dels contraris de certes expressions.Compleció de frases amb expressions llatines.Escriptura de frases amb expressions llatines.Identificació del valor de l’expressió ecce homo en el passatge original.Indicació de la certesa o falsedat de certes afirmacions.
Ordenació cronològica d’emperadors.
-Activitats: Pàg. 116, Act. 2, 3, 4. 5, 6Pàg. 117, Act. 7, 8Pàg. 119, Act. 9 a 12Pàg. 121, Act. 13 a 16Pàg. 124, Act. 17, 1
-Activitats d’avaluació:
Traducció de frases. Traducció d’un text. Substitució de paraules per pronoms. .Selecció de la paraula que no ha patit la mateixa evolució que les altres.Identificació de l’evolució del vocalisme de certs mots.
Escriptura de frases amb determinades locucions. Explicació del significat de certes locucions llatines.
Elaboració d’un resum amb les característiques del Baix Imperi.
-Avaluació: Pàg. 126, AV 2, 3,4.,5,6; Pàg. 127, R 1 , 2; Pàg. 127, AM ; Pàg. 127, R3, 4
2ª Sessió
-Continguts
El Baix Imperi.L’epigrama. Gal•la Placídia.
-Acticvitats d’aprenentatge:
Identificació de l’emperador a què fa referència un text.Resposta de preguntes sobre una imatge. Comentari d’un mapa amb els regnes germànics.Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 124, Act. 19, 20, 21Pàg. 125
-Activitats d’avaluació:
Identificació del terme a què fan referència certes definicions.
Indicació de les característiques de les composicions de Marcial.
Explicació de la relació que hi ha entre l’obra de Marcial i Roma.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació:Pàg. 127, R 5Pàg. 126, AV 7; Pàg. 127, R 6; Pàg. 127, AM 2
-Examen i recuperació (pag 15 )
Unitat IX: Roma a Catalunya
1ª Sessió
-Continguts
El pretèrit plusquamperfet i el futur perfet d’indicatiu.El pretèrit plusquamperfet i el futur perfet d’indicatiu.El pronom relatiu.
-Activitats d’aprenentatge:
Pas de frases a pretèrit imperfet o a pretèrit plusquamperfet.
Identificació de la forma verbal que no està en el mateix temps que les altres.
Traducció de frases i classificació dels seus verbs.
Identificació de la forma de relatiu llatí que correspondria a un relatiu català.Identificació de la forma correcta de relatiu.Escriptura en frases de la forma adequada de relatiu.
-Activitats: Pàg. 131, Act. 1, 2Pàg. 131, Act. 3, 4, 5Pàg. 132, Act. 6, 7; Pàg. 133, Act. 8, 9
-Activitats d’avaluació:
Compleció d’una graella amb les característiques dels relatius.
Traducció de frases. Traducció d’un text. frases.
-Avaluació: Pàg. 142, AV 1Pàg. 142, AV 2Pàg. 142, AV 3; Pàg. 143, R 1
2ª Sessió
-Continguts
El pronom relatiu.Evolució de les consonants.Els camps semàntics.
La ciència i la tècnica.Els romans a Catalunya.
-Activitats d’aprenentatge:
Retroversió de frases.Traducció d’un text.Traducció d’un diàleg.
Cerca de derivats catalans de certes paraules, identificant el fenome que ha tingut lloc.Classificació de paraules segons el tractament que han tingut b, d, g.
Comparació de l’evolució de grups consonàntics en català i castellà.
Identificació dels mots catalans corresponents a paraules llatines.
Cerca de mots catalans procedents de determinades paraules llatines.
Explicació del significat de mots acabats en –gàmia.
Relació de paraules llatines amb termes vulgars i amb cultismes.
Relació de mots grecollatins pertanyents a la mateixa part del cos.
Classificació de mots segons el sufix que incorporen.Cerca del significat etimològic d’un mot. Indicació de la certesa o falsedat de determinades afirmacions.
Explicació dels fenòmens que va comportar la romanització en certs àmbits.
-Activitats: Pàg. 133, Act. 10, 11, 12Pàg. 135, Act. 13 a 17Pàg. 137, Act. 18 a 23
Pàg. 140, Act. 24, 25
-Activitats d’avaluació:
Traducció d’un text.Explicació de per què determinades paraules són cultismes.Escriptura de termes catalans derivats de mots llatins.Separació dels components que formen una paraula. Explicació del significat d’un sufix.
Compleció d’una taula sobre la presència dels romans a Catalunya.
-Avaluació: Pàg. 143, R 2; Pàg. 143, AM 1Pàg. 142, AV 4; Pàg. 143, R 3
Pàg. 142, AV 5; Pàg. 143, R 4Pàg. 142, AV 6
Unitat X: La religió
1ª Sessió
-Continguts
La veu passiva. Temes de present..El participi.
-Activitats d’aprenentatge:
Transformació de frases en veu activa a veu passiva.
Traducció de frases passives, identificant-ne el complement agent.
Compleció d’una taula de participis.Substitució d’oracions de relatiu per construccions de participi.Transformació de construccions de participi en oracions de relatiuIdentificació de les frases aplicables a una imatge.
-Activitats:Pàg. 147, Act. 1Pàg. 147, Act. 2, 3Pàg. 149, Act. 4, 5, 6 7, 8, 9
-Activitats d’avaluació:
Compleció d’una graella amb l’anàlisi de formes verbals.Traducció de frases text.
-Avaluació:Pàg. 158, AV 1Pàg. 158, AV 2; Pàg. 159, R 1,2Pàg. 158, AV 3 Pàg. 159, AM 1
2ª Sessió
-Continguts
Evolució dels substantius i dels adjectius.Els camps semàntics. .La religió romana.Els sacrificis. Calígula.
-Activitats d’aprenentatge:
Explicació de fenòmens que van tenir lloc en el pas del llatí al català.
Indicació de la manera d’expressar en català les funcions sintàctiques dels casos.
Transformació de frases de llatí vulgar a llatí clàssic.Identificació dels fenòmens impropis del llatí clàssic que apareixen en un text. Compleció de frases amb la paraula adequada. Relació d’una imatge amb la paraula que la representa.Cerca al diccionari del significat actual i originari de certs mots.Cerca en un text de tots els mots pertanyents al camp semàntic de la religió. Selecció dels actes de culte propis de la religiositat romana.Compleció d’una taula sobre els sacerdots romans.Indicació del que representen determinades imatges.
Resposta de preguntes d’un text sobre Neró.
Relació d’auspicis amb l’element en què es basen.Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats:Pàg. 151, Act. 10 a 13Pàg. 153, Act. 14 a 17Pàg. 156, Act. 18,19, 20, 21, 22Pàg. 157
-Activitats d’avaluació:
Explicació de la diferència entre llatí clàssic i llatí vulgar pel que fa a l’ús de preposicions.Cita de paraules d’origen llatí pertanyents al camp de la religió.
Explicació de l’evolució semàntica d’un mot.Cerca del significat de certs termes per a la religió romana. Relació entre ells de termes religiosos.Compleció d’un esquema sobre la religió romana.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació:Pàg. 158, AV 4,5,; Pàg. 159, R 3 , 4,5; Pàg. 159, AM 2Pàg. 158, AV Pàg. 159, AM 3
Examen i recuperació (pag 15 )
Unitat XI: La mitologia romana
1ª Sessió
-Continguts
La veu passiva. Temes de perfet.La veu passiva. .Els graus de l’adjectiu. El comparatiu.L’evolució dels verbs.Els camps semàntics. Els tòpics literaris.
La mitologia romana.
-Activitats d’aprenentatge:
Relació de formes que estan en la mateixa persona i nombre.
Transformació de frases a perfet d’indicatiu passiu.Traducció d’un text amb formes de veu passiva. Escriptura dels comparatius de superioritat d’adjectius.
Transformació del segon terme de comparació de certes frases.Traducció de frases textos.Indicació de la veritat o falsedat d’afirmacions.
Cerca del verb català a què ha donat lloc un verb llatí.Escriptura del mot català a què ha donat lloc un mot llatí.Compleció de sèries d’evolució verbal.Compleció d’una taula amb l’evolució de la veu pasLectura d’un text de transició del llatí al català, i resposta de preguntes.Escriptura dels tòpics que es poden relacionar amb determinats temes.
Identificació del tòpic literari que apareix en uns poemes.
Compleció d’un esquema sobre els déus romans primitius.Relació de déus amb l’atribut que els caracteritza.
-Activitats: Pàg. 163, Act. 1, 2. 3Pàg. 165, Act. 4 a 8
Pàg. 166, Act. 9; Pàg. 167, Act. 10 a 14Pàg. 169, Act. 15, 16Pàg. 172, Act. 17, 18
-Activitats d’avaluació:
Traducció d’un text.Traducció d’un text.Anàlisi de formes verbals.
Identificació de l’adjectiu correcte en una frase.
Indicació dels verbs catalans derivats de certs verbs llatins.
Explicació de l’evolució del futur del llatí al català. Identificació d’un tòpic en una pintura.Relació de tòpics literaris amb el que expressen.Indicació del déu competent per a certes qüestions.
-Avaluació: Pàg. 174, AV 2,4,5;; Pàg. 175, R 1,2Pàg. 174, AV 1; ;Pàg. 175, AM 1; Pàg. 175, R 3; Pàg. 175, R 3Pàg. 174, AV 6
2ª Sessió
-ContingutsLa mitologia romana.L’elegia. Ovidi.
-Activitats d’aprenentatge:
Detecció de divinitats romanes que apareixen en noms catalans.
Explicació de mots catalans basats en noms de divinitats romanes.
Comparació de dues representacions de caràcter divinitzador.Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats: Pàg. 172, Act. 19, 20, 21Pàg. 173
-Activitats d’avaluació:
Classificació dels déus romans en originaris i d’origen grec.
Indicació de les obres més importants d’Ovidi. Explicació del concepte d’elegia.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació:Pàg. 175, R 5Pàg. 174, AV 7; Pàg. 175, R 6; Pàg. 175, AM 2
Unitat XII: El dret
1 Sessió
-Continguts
L’infinitiu.Els graus de l’adjectiu. El superlatiu.
Evolució dels demostratiusEls camps semàntics. El vocabulari jurídic.
.El dret romà.Els banquers. Marc Tul•li Ciceró.
-Activitats d’aprenentatge:
Traducció d’una frase i resposta de preguntes sobre ella.Escriptura de la terminació de mots incomplets.Identificació del subjecte de les oracions d’infinitiu.Traducció de frases.text.Formació del superlatiu de certs adjectius.
Relació dels graus que pertanyen a un mateix adjectiu.Compleció d’una graella amb els graus de l’adjectiu..Escriptura del superlatiu que falta en certes frases.Retroversió de frases..Explicació dels graus de proximitat del demostratiu llatí.Indicació de l’origen de les formes este, esta.Explicació de l’origen de nosaltres, vosaltres.Resposta de preguntes sobre textos en català antic.
Compleció de frases amb expressions llatines que hi vagin bé.
Redacció de frases amb expressions llatines relacionades amb el dret.
Explicació del significat de la llei del talió
Indicació del poder legislatiu de certes assemblees o persones.Resposta de preguntes sobre el ius honorarium.Resolució de casos senzills de dret romà.Lectura d’un text, i audició i compleció d’una biografia.
-Activitats:.
Pàg. 179, Act. 1, 2, 3, 4, 5Pàg. 181, Act. 6 a 12Pàg. 182, Act. 13 a 16
Pàg. 183, Act. 17, 18Pàg. 186, Act. 19, a 25
Pàg. 187
-Activitats d’avaluació
Escriptura de l’infinitiu de certs verbs.Traducció d’un text.Relació de frases amb la seva traducció.Formació de comparatius i superlatius de certs verbs. Traducció de frases. Escriptura del comparatiu i el superlatiu de certs adjectius.Compleció d’afirmacions sobre el pas del llatí al català. Compleció d’un esquema sobre els demostratius.
Selecció de l’expressió jurídica apta per a certs contextos.Explicació d’expressions jurídiques. Indicació de la falsedat o correcció de certes afirmacions. Indicació de les normes que s’adoptaven en assemblees.
Elaboració d’una fitxa sobre una frase llatina amb tradició.
-Avaluació: .
Pàg. 188, AV 1,2,3 4,5,6,7; Pàg. 189, R 2; 3,5,6; Pàg. 189, AM 1,2 Pàg. 189, R 1,4 P
-Examen i recuperacio (pag 15)
AVALUACIÓ.
Avaluació contínua : Es valora la progressió dels alumnes i es mesura el grau en què es vagin assolint els diferents objectius didàctics i formatius, en el treball de cada dia; amb aquesta finalitat es corregeixen i s'avaluen els exercicis, treballs i altres activitats que l'alumne ha d'anar presentant periòdicament, els quals ponderen en la nota trimestral aproximadament un 25%.
Avaluació sumativa . Constituïda pels exàmens o proves avaluables objectivament; amb un pes en la nota trimestral d’aprox. un 75%.
L’actitud de l’alumne, és a dir, la seva predisposició o interès per l’aprenentatge de la matèria, l'esforç i el treball personals, l’assistència a les classes, també tenen el seu reflex en el procés d'avaluació i, especialment, contribueixen a acabar de perfilar la nota que obté l'alumne (la nota trimestral i la nota final ). Així, doncs, es té en compte, entre d'altres, l'assistència regular a les classes, la participació en les activitats didàctiques, la presentació regular dels exercicis, treballs i altres activitats, la conducta a l'aula.
Per aprovar una avaluació trimestral caldrà obtenir com a mínim un 5 en la nota trimestral. En tot cas, la mitjana de les notes obtingudes en els exàmens no ha d'ésser inferior a 4’5.
Recuperació de la matèria: Bona part de la matèria, concretament la de caràcter lingüístic, té un caràcter acumulatiu; per aquesta raó superar l’ examen trimestral següent comporta la recuperació dels continguts lingüístics del anterior suspès. Els continguts de caràcter històric i cultural, però, no solen tenir caràcter acumulatiu i, per tant, pot passar que s’hagin de recuperar temes específics, encara que es tingui aprovat l’ examen trimestral. A final de curs, la prova extraordinaria servirà per a la recuperació de la part de la matèria no superada anteriorment, ja sigui la part lingüística o bé temes d’història i civilització, o fins i tot les dues parts, segons quin sigui el cas de l’alumne.
jueves, 14 de enero de 2010
verbo possum
POSSUM,POTES,POSSE, POTUI, -
Tema de presente: como SVM
Tema de perfecto: POTU-
de supino: no tiene
INDICATIVO
Presente
possum
potes
potest
possumus
potestis
possunt
Pretérito imp.ind.
poteram
poteras
poterat
poteramus
poteratis
poterant
Futuro imp.ind.
potero
poteris
poterit
poterimus
poteritis
poterunt
SUBJUNTIVO
Presente
possim
possis
possit
possimus
possitis
possint
Imperfecto subj.
possem
posses
posset
possemus
possetis
possent
INDICATIVO
Pretérito perfecto
potui
potuisti
potuit
potuimus
potuistis
potuerunt
pluscuamperfecto ind.
potueram
potueras
potuerat
potueramus
potueratis
potuerant
futuro perfecto ind.
potuero
potueris
potuerit
potuerimus
potueritis
potuerint
SUBJUNTIVO
Pretérito perfecto
potuerim
potueris
potuerit
potuerimus
potueritis
potuerint
Pret. pluscuamperfecto
potuissem
potuisses
potuisset
potuissemus
potuissetis
potuissent
INFINITIVOS
Presente / Perfecto
posse / potuisse
Este verbo carece de participios
Tema de presente: como SVM
Tema de perfecto: POTU-
de supino: no tiene
INDICATIVO
Presente
possum
potes
potest
possumus
potestis
possunt
Pretérito imp.ind.
poteram
poteras
poterat
poteramus
poteratis
poterant
Futuro imp.ind.
potero
poteris
poterit
poterimus
poteritis
poterunt
SUBJUNTIVO
Presente
possim
possis
possit
possimus
possitis
possint
Imperfecto subj.
possem
posses
posset
possemus
possetis
possent
INDICATIVO
Pretérito perfecto
potui
potuisti
potuit
potuimus
potuistis
potuerunt
pluscuamperfecto ind.
potueram
potueras
potuerat
potueramus
potueratis
potuerant
futuro perfecto ind.
potuero
potueris
potuerit
potuerimus
potueritis
potuerint
SUBJUNTIVO
Pretérito perfecto
potuerim
potueris
potuerit
potuerimus
potueritis
potuerint
Pret. pluscuamperfecto
potuissem
potuisses
potuisset
potuissemus
potuissetis
potuissent
INFINITIVOS
Presente / Perfecto
posse / potuisse
Este verbo carece de participios
miércoles, 6 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)